Estanys elèctrics.

Si algú us digués que si avui heu pogut escalfar-vos la llet al microones, veure la porqueria vària que donen per la tele, escoltar un CD (no pirata), fer servir la bapi-taurus, fer aeròbic o Tai-Chi amb la Wii, menjar-vos un gelat i escriure en un blog, ha estat gràcies a l´aigua d´uns estanys situats a l´Alt Pirineu, potser us quedarieu una mica pensatius intentant trobar una connexió entre els estanys i les activitats anteriors o, en el més probable dels casos, us quedarieu amb cara de sorpresa esperant que aquest algú acabés l´acudit. Encara que sembli impossible hi ha una relació directa entre l´aigua dels estanys i el funcionament de qualsevol aparell elèctric, i per trobar-la hem de desplaçar-nos a Tavascan, un poble de 60 habitants situat al Pallars Sobirà (Sobirà=de d´alt, Jussà= de baix) a 1100 metres d´alçada. Allà hi trobem una obra d´enginyeria de caràcter faraònic: la Central Hidroelèctrica, possada en funcionament a principis dels anys 70 i en la que van intervenir més de 17.000 obrers per a la seva construcció invertint-hi més de 20 anys. Sembla realment impossible com es van poder perforar gairebé 70 kms de túnels per l´interior de les muntanyes, construïnt-hi naus que en alguns casos tenen l´alçada de la Sagrada Familia, colocant-hi tubs, cables, escales....i tot això amb unes tècniques prehistòriques comparades amb les actuals. Més sorprenent és encara com una obra d´aquesta magnitud romagui gairebé desconeguda per a la majoria.

Com es pot deduir pel seu nom, una central hidroelèctrica produeix electricitat a partir de l´aigua, concretament de l´aigua canalitzada provinent d´uns embassaments situats a més alçada que, al caure uns 1000 m per la força de la gravetat, esdevé en un salt d´aigua que adquireix una força capaç de fer moure 600 vegades per minut turbines com les de la fotografia, anomenades Pelton. Per tant l´energia del salt d´aigua es transforma en energia mecànica i aquesta, a través d´uns alternadors, en elèctrica amb un rendiment aproximadament del 98%. La central de Montmara situada per sobre la de Tavascan té la particularitat de que és reversible, això vol dir que l´aigua que s´ha fet servir per generar energia elèctrica, es torna un altre cop al estany o presa situada a un nivell superior per mitjà de bombes. L´energia necessaria per bombejar l´aigua es "compra" de l´excedent que tenen les centrals tèrmiques quan la demanda energètica industrial decreix, normalment a la nit.


A diferència de les centrals tèrmiques, les hidroelèctriques tenen l´avantatge de que es poden connectar i desconnectar en qüestió de 10 minuts, això fa que aquestes centrals funcionin majoritàriament com a centrals de suport, entrant en funcionament només quan la demanda elèctrica és molt alta. Actualment en el complex hidroelèctric de Tavascan no hi ha una plantilla fixa de treballadors que fins fa uns anys era d´unes 16 persones, degut als avenços informàtics que permeten obrir i tancar les vàlvules dels estanys del Pirineu des d´un despatx del carrer Ganduixer. I si és diumenge i fa bon temps, normalment alguna vàlvula estarà oberta independentment de si hi ha molta demanda o no d´energia, el motiu: Aconseguir un riu força cabalós per a la pràctica del ràfting. Sorprenent però tant cert com la llum de la bombeta que ara estic veient del flexo qui sap si originària del llac de Certascan (el més gran del Pirineu, sigui dit de passada).

I un consell: Aneu en compte si us banyeu en algún dels estanys que es troben a la zona, no sigui cas que quedeu xuclats per alguna canalització d´aquestes. De moment encara no s´ha provat que es pugui generar energia elèctrica a partir d´un excursionista acalorat!