diumenge, 29 de gener del 2012

L´herència grega.

La paraula crisi és potser la que ha estat més repetida en aquests darrers mesos (i ho seguirà sent en els propers) i no precisament perquè al fer-ho n´obtinguem una agradable sensació.Sembla que no ens en podem desfer del tot d´aquesta combinació de cinc lletres cada cop ens són més feixugues d´arrossegar i que han envaït com una pesta en major o menor grau les economies de tots els països, arribant a fer canviar, en alguns d´ells, models de benestar social que fins ara semblaven ben fonamentats i inqüestionables. El país hel·lènic és potser el que ha rebut més les conseqüències d´aquest estrall que l´està empenyent de forma inevitable cap al precipici. Trista situació la d´aquest país que res té a veure amb la que varen viure fa tres mil anys quan eren la superpotència (en termes actuals) que exercí una enorme influència en tots els àmbits i de la que avui dia encara és ben viva en força paraules del nostre lèxic, sobretot pel que fa a la terminologia mèdica i científica.
I aquí és on vull anar a parar, ja que és certament nombrosa la quantitat de paraules que diàriament fem servir com si res sense adonar-nos (tampoc no és necessari, francament) que el seu origen, la seva arrel etimològica, en diríem, prové d´aquest petit país del mediterrani, tan gran en altres temps.

Mencionaré, a tall d´exemple, uns quants mots que trobo rellevants i que m´han ajudat a entendre el perquè d´un determinat significant per a un significat i a través dels quals he plantejat, potser equivocadament, altres possibles semblances amb altres mots.


Eutanàsia: eu, es un prefix que vol dir bo, avantatjós; thánatos, mort (d´aquí també tanatori). Per tant l´eutanàsia, és una mort bona, sense patiment, la que tots voldríem arribat el moment.

Evangeli: ev seria l´evolució de eu; ángelos, vol dir missatge. I si tenim un ángelos, un missatge, haurem de tenir algú que el porti, ja que en aquella època no havien blackberrys (millor anomenar-les blackburris) com ara, i aquests eren els àngels (el sexe dels quals és tan difícil de trobar com els tres peus del gat).

Cacofonia: kakós, dolent (bé d´aquí la nostra caca, o el caco castellà?); phoné, veu. Per tant, so desagradable, especialment el que resulta de la combinació d´uns sons determinats en un mot (setze jutges d´un jutjat...).


Pediatre: Paidós, infant; Iatrós, metge. Està clar, no?. Parlant de metges, sense retallades, tenim el geriatre, el metge de persones grans (gèron); i al que a més d´un convindria fer una visita, el psiquiatre.


Cirurgia: Kheirós, mà (tenim quiromància; potser també el nom de la clínica Quiron ve d´aquí??); érgon, treball. Treball fet amb les mans, és a dir, operar fent servir les mans. I allà on és fa aquest treball no és al quiròfan (composta de kheirós,  i  faineín, mostrar), ja que soprenentment la paraula no està recollida en el diccionari normatiu del IEC, sinó a la sala d´operacions (algú fa servir aquest terme?).


Àtom: a, prefix negatiu; tomé, tall. Sense tall, sense divisió, indivisible (l`àtom ara ja el podem dividir). Amb la paraula tomé  també podem salvar una vida fent una traqueotomia (tall a la tràquea). I continuant amb la paraula tomé, direm que la fem servir per referir-nos als toms d´una enciclopèdia, que són com talls que veiem arrenglerats al moble del menjador i que tant bé combinen amb el color d´aquest. I vés per on que enciclopèdia també és una paraula grega. en; ciclos, cercle; paideía, instrucció, educació. O sigui: conjunt (cercle) de totes les ciències (instruccions).

La llista és, no cal dir-ho, molt més llarga i si donem un tomb pel diccionari sense cap propòsit especial, ens podem trobar amb moltes més sorpreses apassionants i amb una munió de prefixos i sufixos que serveixen per construir moltes més paraules, algunes d´elles de "trivial" com per exemple la que ens proporciona el prefix ictio- del grec ikhthýs, peix, que ens permet crear la ictiologia, la part de la zoologia (zoôn, animal) que estudia els peixos (i jo d´això n´estic força peix).

I per acabar-ho d´adobar fins i tot la paraula crisi, que actualment fa tant mal als grecs (i als qui no ho som), també és originària d´aquelles terres. Ve del verb krinein que significa separar, jutjar, decidir.
Per tant, amb això queda demostrat que la culpa de la crisi la tenen els grecs.

dimecres, 25 de gener del 2012

Caspar David Friedrich

Per donar la primera encesa de l´any a les llums d´aquest pati que tinc una mica deixat de la mà de (ciber)Déu, m´agradaria mostrar-vos tres obres d´aquest pintor alemany que potser ja coneixeu, i si és així, sabreu que va ser un dels principals exponents de la pintura romàntica alemanya.
Pels qui com jo fa dos setmanes, en desconeixen la seva existència, afegiré que la seva especialitat varen ser els paisatges tant marins com alpins, creant ambients solitaris, plens d´una malenconia i tristesa que es veia reforçada per la utilització de la llum crepuscular (i per a més dades aneu a ca la Wiki).
Són aquests trets els què, després de descobrir-lo, han fet atraure la meva mirada cap a una obra que en conjunt recrea, amb un realisme gairebé fotogràfic, uns ambients que evoquen calma i serenitat i en els quals no m´importaria perdre´m una temporada.

Bona descoberta després de gairebé 170 anys de la mort del pintor i de saber que és un dels artistes més importants de la història d´Alemanya.
Troballes com aquesta em fan plantejar sempre la mateixa pregunta: Quantes de les infinites coses que encara ignoro (i més encara que ignoro que ignoro) m´estan esperant amagades en algun lloc del temps per a què, amb l´ajut de la curiositat, els hi pugui treure el vel que les cobreix? No són les "coses" les que potser et busquen a tu? Ay! em sembla que aquesta última pregunta vessa una mica de pretensió pels costats...la de coses que ens fa dir la ignorància!...