dimarts, 27 de juliol de 2010

Seda.



Després d´un breu periode d´enfrontar-me amb llibres que no m´han acabat de fer el pes, he tingut la sort d´ensopegar amb aquesta curta història que m´ha fet passar una bona estona i constatar de nou que, en el meu cas, no tot el que es digui llibre paga la pena de ser llegit i que n´hi ha molts que mereixen el qualificatiu d´autèntic "conyàs" (¿o potser és el lector qui ho és?). En fi, el llibre en qüestió, Seda, de l´autor italià Alessandro Baricco, ha despertat tota mena d´elogis des de la seva publicació allà per l´any 1997 fins al punt que deu anys més tard veuria la seva versió a la gran pantalla.



De l´amor, això és del que tracta el llibre, del tema tant i tant tractat al món de la literatura com és l´amor, però que tanmateix em sembla nou i inèdit cada cop que tinc ocasió de llegir alguna història que en parli. Dic jo que l´estat d´ànim en que hom es troba, deu jugar-hi un paper important a l´hora d´evaluar aquest tipus de llibres que tracten en definitiva dels sentiments...

En aquest breu relat de cent pàgines i escaig, hi trobem una història tant delicada com la seda d´un home francès que es veu obligat a viatjar fins al inhòspit Japó de mitjans del segle XIX per importar ous de cucs de seda, sans i lliures de les plagues europees que els afecten, per poder tirar endavant el pròsper negoci dels teixits, i allà baix com es diu en el llibre, a l´altra punta del món es despertarà en ell aquest sentiment tant universal capaç de moure muntanyes, però que no li permetrà veure on romàn el seu veritable amor....
...bé, i no dic res més perqué sinó us acabaré explicant una història que val la pena que descobriu vosaltres mateixos. Curta, intensa i molt emotiva.