Avui començo a escriure en el meu Blog, fa un temps que ho tenia en ment i per fi m´he decidit. Ara està molt de moda això dels blogs i un no s´ha de quedar enrere, s´ha d´estar "in" com diuen els del nord. No sé encara de quins temes parlaré ni quin rumb prendrà aquest petit vaixell que avui sarpa del port del silenci. És per aquest motiu que li he possat per nom "Pati de llums", que com ja us haureu adonat és tot un senyor barbarisme atès que és la traducció literal del castellà "patio de luces" que té el seu equivalent en català correcte de "celobert", paraula que té la còmica traducció al castellà de "cieloabierto". Doncs jo entenc que un celobert o "pati de llums" és com un calaix de sastre on es pot parlar de tot amb qualsevol llengua des de temes polítics, socials, esportius,culturals i fins i tot personals; i són aquests últims els que més interessen a les senyores Enriquetes que habiten en el nostre particular pati de llums, per tant no és gens extrany trobar-les ficant la orella per la finestra, com si d´una parabòlica es tractés, ansioses de captar alguna conversació-discussió d´algun dels seus veïns, que esdevindrà el tema central durant l´hora de sopar en família.
Óndia!
sense menjar-ho ni beure-ho ja he fet un bon trocet de benvinguda i per comprovar que això funciona enganxaré una foto de la meva gossa Nina, així de passada la coneixeu, ja que de ben segur l´esmentaré en més d´una ocassió en aquest meu viatge que avui comença.
