Venim del nord, venim del sud.

"Ostres!!" va ser el primer que Lluís Llach va deixar anar quan va acabar d´escoltar els arranjaments fets per Borja Penalba (València, 1975) d´aquesta mítica cançó que estava inclosa en el magnífic disc "El meu amic el mar" publicat l´any 1978, per ser interpretada amb motiu de l´emotiu concert de comiat del cantautor al seu poble natal de Verges el 24 de març del 2007. Jo vaig ser una mica més vulgar i vaig canviar les ostres per un hòstia!!!, quan fa poc la vaig descobrir (o millor dit, redescobrir); i es que no és per menys la reacció de grata sorpresa que provoca, ja que amb aquests nous arranjaments, resolts a base de guitarra i percussió, la cançó adquireix renovada força i una dimensió més fresca i vital que m´atreviria a dir que supera inclús l´original. Jo no sóc gens partidari de les noves versions que s´acostumen a fer de cançons, que com aquesta, s´han escapat de les mans del seu autor per convertir-se en petits himnes populars. Sempre sonen artificials, desvirtuades i en la inmensa majoria dels casos mai en surten ben parades de l´operació de cirurgia plàstica, en aquest cas però, i sota el meu parer, estem davant d´una honrosa excepció.

Una altre de les moltes cançons d´aquest cantautor que des del dia que la vaig descobrir, sempre m´acompanyarà en el meu particular viatge cap a Ítaca (del que prego que el camí sigui llarg).

http://

Venim del nord,venim del sud,de terra endins,de mar enllà, i no creiem en les fronteres si darrera hi ha un company amb les seves mans esteses a un pervindre alliberat.
I caminem per poder ser i volem ser per caminar.
Venim del nord,venim del sud,de terra endins,de mar enllà,i no ens mena cap bandera que no es digui llibertat,la llibertat de vida plena que és llibertat dels meus companys.
I volem ser per caminar i caminar per poder ser.
Venim del nord,venim del sud,de terra endins,de mar enllà, i no sabem himnes triomfals ni marcar el pas del vencedor,que si la lluita és sagnant serà amb vergonya de la sang.
I caminem per poder ser i volem ser per caminar.
Venim del nord,venim del sud,de terra endins,de mar enllà,seran inútils les cadenes d'un poder sempre esclavitzant,quan és la vida mateixa que ens obliga a cada pas.
I caminem per poder ser i volem ser per caminar.