El diccionari defineix la paraula francesa gourmet com un degustador refinat entès en gastronomia. És força habitual que darrerament trobem aquest mot gàl·lic fent la funció d´adjectiu qualificant noms d´aliments, de manera que no és estrany veure´l darrere de les patates, pastanagues, raïm, sardines, carn picada, cebes, enciams, mongetes... indicant així que el producte en qüestió és d´una qualitat superior, més bo, millor en definitiva que els altres que podem trobar a la botiga. A més el mot francès queda perfecte ja que els hi dóna una pinzellada de glamour i refinament, encara que es tracti d´uns ceballots.."ceballots gourmet" ja són d´entrada més bons que els "ceballots". Posem el cas d´unes pomes. Per començar, la diferència que hi trobem en unes gourmet d´unes que no ho són és en la presentació. Les gourmet no poden estar vulgarment apilades dintre de caixes de plàstic blau, col·locades en prestatges inclinats 45º respecte l´horitzontal, il·luminades per un tub fluorescent blanc i amb un mirall darrere per donar l´efecte d´abundància, ¡de cap de les maneres! Les avantatjades pomes gourmet estaran en uns cistellets de vímet, totes elles ben lluentes i turgents, no superant la dotzena, protegides per unes tovalles de quadrets blancs i vermells sobresortint per les vores del cistell, el qual estarà col·locat sobre una taula de fusta a la que prèviament s´haurà escampat una mica de palla per donar un aire més rústic a l´assumpte, i tot el conjunt il·luminat per una càlida llum que tindrà el groc d´un camp de blat a punt de segar. Hi ha també una diferència numèrica: El preu. En el cas de les vulgars pomes de la caixa blava aquest estarà exposat ben visible al davant de la mateixa amb un rètol gros indicant "Vulgars Pomes a 1.5 €/kg", pel que fa al de les seves parentes gourmet, aquest serà com a mínim cinc vegades més gran, encara que en la majoria dels casos el rètol que el conté serà poc visible, el trobarem tapat per la palla de la taula o amagat darrera el cistell, per evitar així que el personal que contempla el cistellet de delicioses pomes gourmet li pugui esdevindre un sobtat esglai també gourmet, que en època d´altes temperatures podria tenir conseqüències cardiovasculars de caire irreversible.
Tot això em fa plantejar un seguit de preguntes: ¿Per què s´ha posat de moda això del menjar gourmet?¿És una manera subtil i indirecta per dir-nos que estem menjant merda? ¿Vol dir que si hi han productes que són gourmet, i per tant més bons, els altres són pitjors o més dolents? ¿Per què no fer que tot el menjar sigui gourmet, és a dir, bo i de qualitat? ¿Com se sap a priori que unes pomes seran gourmet (més bones) i d´altres no? Si col·loquéssim una vulgar poma al cistell de les gourmet, ¿la trobaríem automàticament més bona? ¿No serà tot una argúcia comercial per tal de fer-nos pagar més per un producte que només es diferència dels altres pel qualificatiu gourmet? ¿El pollastre de pagès criat amb blat de moro i dormint les seves 9 hores, passa a ser ara pollastre gourmet? i la llet gourmet què serà doncs ¿llet acabada de munyir encara fumejant i amb aquella irressistible oloreta a femta? Per tant, dedueixo que els nostres avis menjaven poc però , això si, tot gourmet, perquè segons diuen, el pollastre tenia gust a pollastre (tot i que el tastaven un cop l´any), la llet a llet, i els tomàquets a tomàquet...res a veure amb el gust insípid amb el que actualment s´enfronta el nostre paladar amb tots ells.
De totes maneres, penso que el que millor ens fa valorar un aliment com a gourmet és la Santa Gana, perquè com em deia la meva sàvia àvia (totes ho són): "més val bona gana que bon menjar".
2 comentaris:
Això del qualificatiu "gourmet" em recorda a l'allau d'avis i àvies que han donat peixet a aquest tipus de publicitat:
-Patatas fritas de la abuela,
-El forn de l'avi (a diversos llocs),
-La botica de la abuela,
-Delabuela (mobles a Lucena, Còrdova),
-"el taller de la abuela", roba de nens a Madrid,
-receptes de l'avia,
-"Chocolates de la Abuela", a Saragossa,
-"L'hort de l'avia", una casa rural a Banyeres del Penedès,
-"Els pastissos de l'avia", a Sitges,
-els remeis de l'avia,
-El Celler de lavia, un restaurant a la província de Tarragona,
-"L'arca de l'avia", per a les núvies,
-"El rebost de l'avi Lluís", a el Perelló,
etc, etc....
podi-.
Si és veritat!!! Els avis també juguen un paper molt important per donar una certa qualitat als aliments!! Bon treball de recerca jajja. Dintre d´uns 50 anys però, quan parlin del menjar casolà de l´àvia Jessica, Vanessa o Wirfiridai, es referiran a les "barritas de merluza Pescanova".
Publica un comentari a l'entrada