diumenge, 24 d’octubre del 2010

Ein Engel singt.

Habt ihr euch jemals gefragt, wie es die Stimme der Engels klingt? Vielleicht sieht es eine dumme Frage aus aber ich kann bestätigen, dass ich sie vor kurzem gehört habe. Das Ereignis geschah, als ich vor drei Tage im Internet Videoausschnitte von dem griechischen Komponist Yanni suchte. Ich fand verschiedene Videos, die von seinem erfolgreichen Konzert "Live at the Acropolis" gehorten. Ich kannte es schon, da ich das CD kaufte, als es im Jahr 1994 veröffentlicht wurde. Jetzt habe ich die Gelegenheit gehabt, die Musik mit ihren entsprechenden Bilder zuzuschauen. Eine Musik, die ich damals nicht konnte, hören zu lassen. Ich gebe zu, dass ich Tausendmal das CD gehört habe. Trotzdem gab es weniger Musik im CD hinzugefugt, als es im Konzert gespielt wurde. Eine dieser Lieder war Aria, die es um eine freie Version der Oper "Lakme" von Leo Delibes ging. Ich bin noch erstaunt und überrascht, nachdem ich die atemberaudende Darstellung der Singerin Darlene Koldenhoven zugeschaut habe. Ihre feine fehlerlose wunderbare Stimme sieht aus, von anderer Welt zu kommen. Sie singt wie die Engels, weil sie ein blonder Engel ist. Wäre es eine Sünde, sich in sie zu verlieben? Wollt ihr selbst feststellen, was für ein Gefühl nach den vier Minuten bleibt? Live at the Acropolis - Aria

divendres, 15 d’octubre del 2010

Ja tenim la solució!

Els dies laborables, mentre esmorzo, acostumo a veure les notícies del canal 3 24. Acte, que per començar el dia, és certament una mica temerari i masoquista en vista de com està últimament el pati (inclòs el de llums). Qualsevol dia d´aquests, el café amb llet i les torrades entraran en "singular batalla" i deixaré el resultat a mig digerir en algun dels vagons de la Línea 4 direcció Trinitat Nova (correspondència amb línea 11). Avui divendres, la causa del meu desassossec matinal ha estat deguda després d´escoltar les insòlites declaracions d´un paio anomenat Gerardo Díaz Ferrán, president de la Confederación Española de Organizaciones Empresariales, Ceoe, també coneguda com "la patronal". En les seves estones lliures, es veu que també fa de president del Grupo Marsans, grup format per un seguit d´empreses dedicades al sector del turisme i que, ves per on, des del mes d´abril d´enguany es troba sota concurs d´acreedors. Trobarem a faltar aquell anunci en que sortia el simpaticot Ramontxu (presentador del mític Grand Prix, entre d´altres programes de divulgació científica) dient amb aquell català tan xava i alhora tan nostrat allò de "viaxes Marsans da tota confiansa". Confiança i fé que hauran de tenir els treballadors de les moltes oficines de Viajes Marsans escampades per la ciutat, per arribar a cobrar algun dia el que els hi pertany.
Doncs bé aquest individu, que pels càrrecs que ostenta deu ser un mileurista (diari), ha deixat anar aquesta perleta:
"Para salir de la crisis hay que trabajar más y cobrar menos".

És a dir, just el contrari del que fan els bacallans com ell que és cobrar cada cop més i treballar menys a costa d´estafar a les persones que tenen al seu càrrec.
Jo he intentat, apart de procurar que la combinació del café amb llet i les torradetes estigués ben tranquileta al meu estómac, traduir en xifres aquesta frase, la qual a hores d´ara, ja roman dins la selecta esfera de les grans teories econòmiques mundials que han contribuït a salvar el món del col·lapse.

O sigui, senyor Gerardo Díaz Ferrán, que per sortir de la crisi, el senyor Y o la senyora X que treballen 40 hores setmanals cobrant un sou brut de 1000 euros al mes i pagant un lloguer de 750, ara han de treballar, possem 60 hores setmanals cobrant 600 euros i continuar pagant 750 euros de lloguer. No sé, no sé, senyor Gerardo Díaz Ferrán president de la patronal Ceoe, vosté em perdonarà, però jo no ho acabo de veure clar del tot, això. I no malpensi, que vosté no té cap culpa de que jo no entengui el sentit intrínsec de les seves paraules, ha de tenir en compte que jo sóc un simple i vulgar treballador que no té el cervell adaptat per arribar a entendre segons quins assumptes de caire macroeconòmic, ni tindrà mai la categoria intel·lectual amb que Déu ha beneït la seva soberana persona. De la mateixa manera que vosté tampoc sabrà mai el que és viure amb 600 euros al mes, pagant 750 de lloguer i treballant 60 hores per sortir d´una crisi que vosté, entre molts d´altres, han creat i que nosaltres, els vulgars treballadors, estem pagant. Perquè si algun dia ho arribés a saber, senyor Gerardo Díaz Ferrán, potser s´adonaria que el que ha dit és una gran bestiesa.
Cada cop estic més convençut que hauré de veure el Pocoyó mentre esmorzo en comptes del 3 24, tindrà de ben segur un efecte més positiu per a les meves digestions i per a la meva salut mental. La ignorància d´alguns fets/notícies/estirabots sempre ha contribuït, en gran mesura, a augmentar el meu grau de felicitat.


divendres, 8 d’octubre del 2010

No news, ¿good news?

El periodista amb set de notícies entra a les nou del matí a la redacció de la que ell n´és el cap. Destija bon dia a les set persones que té al seu càrrec les quals es troben des de fa un parell d´hores, immersos en la seva tasca diària de recopilar tots aquells sucesos que tinguin un mínim de gruix per arribar a la categoria de notícia. Aquests seran explicats durant l´informatiu del migdia a la nombrosa i fidel audiència del país, pel mateix qui tot just acaba d´entrar per la porta desitjant-los l´acostumat  i puntual bon dia trufat d´una flaire de loció after-shave. L´emanació, que primera hora resulta objectivament fresca i agradable pels narius de qui l´envolten, evoluciona, a mesura que transcorre el matí  i augmenta l´estrés, en un aroma subjectivament empalagós, com a conseqüència d´una inevitable reacció a l´epidermis del primer amb el resultat d´una excreció, indesitjablement copiosa, de les seves glàndules sudorípares.
S´asseu a la seva cadira i deixa damunt la taula el got de plàstic que conté un café curt fumejant munyit de la màquina expenedora a canvi de 0.35 € i pensa, des que van pujar el preu fa sis mesos, que potser ara seria millor comprar càpsules Nespresso. Engega l´ordinador i en l´intèrval de temps transcorregut fins que l´aparell està totalment operatiu, s´acaba el café amb tres ràpides glopades. Li cremen la gola, però necessita aquesta sensació un pèl massoquista, per estar, ell també, plenament operatiu. La resposabilitat del càrrec li ho exigeix.
Clica l´accés directe d´un arxiu on diàriament troba una selecta collita de notícies que les set persones a càrrec seu han extret de les principals agències de notícies abans que ell arribés. Aquestes passaran de nou pel tamís del seu savi i sempre encertat criteri, un sisé sentit per veure més enllà de la notícia que els anys d´ofici ha anat afinant i que l´ha portat a ocupar l´envejable càrrec de redactor en cap. Avui però i per primera vegada, l´arxiu és buit. Descartant el sempre recurrent error informàtic, els seus subalterns-que per una qüestió de correcció política ell prefereix anomenar-los col·laboradors- li informen que el seu arxiu és buit perquè avui no s´ha produït cap mena de notícia. Descartant també una suposada i inacceptable presa de pèl per part dels seus col·laboradors -que de fet, voldria anomenar-los subalterns- comprova que efectivament el que aquests li han dit -que ben mirat, més s´estimaria anomenar-los pixatinters- és inexplicablement cert. Avui no  hi ha res per explicar. No hi ha hagut cap topada que hagi ocasionat alguna retenció en hora punta a les principals vies d´accès a la gran ciutat, els transports públics han funcionat amb puntualitat suïssa sense que cap incidència tècnica hagi ocasionat retards que poden superar en alguns casos els vint minuts. A nivell polític, el partit que governa s´ha dedicat a servir eficientment el país des de les diverses administracions tal i com va prometre en plena campanya, l´oposició per la seva part no ha fet l´acostumat acte de presència per criticar la mala gestió del govern i per afirmar,un cop més, tenir la sol·lució de tots els problemes presents i futurs, que només serà donada, ves per on, a canvi d´un bon grapat de vots. Tampoc no hi ha hagut cap manifestació ni per protestar "en contra de", ni per reivindicar "els drets a favor de", ni per voler menys, ni per demanar més, ni per prohibir, ni per autoritzar. En el terreny esportiu, els entrenaments del dia han transcorregut amb perfecta normalitat, sense que cap entrenador d´un primer equip donés la nota cantant una victòria prematura, sense que cap analfabet amb cervell de sargantana s´hagi sentit molest al sentir parlar un idioma diferent al seu, ni sense que cap jugador arribés tard a la convocatòria de les 11:30 per haver-se quedat abduït fins a trenc d´alba per la lectura de L´Ulisses de Joyce. El nombre d´aturats avui no ha augmentat i s´ha mantingut en la xifra de set dígits que fa anys ostenta. No hi hagut cap novetat editorial, cinematogràfica,o discogràfica. Cap inundació, incendi, huracà, tornado, calamarsada, sequera o plaga de llagostes.Cap nou premi Nobel. Cap atac verbal ni tribuno-constitucional al català ni a Catalunya per part dels defensors i garants de la (seva) llibertat. Res de res, avui tot ha estat una basa d´oli. És clar, que la set de notícies del  periodista podria ser sadollada tot informant que gran part de la població mundial viu en condicions d´extrema pobresa, que cada dia mor una quantitat ingent de persones d´inanició així com a conseqüència dels nombrosos conflictes bèl·lics de caràcter endèmic.Però això, apart de suposar d´una demagogia recurrent, ja fa temps que ha deixat de ser notícia, de la mateixa manera que no ho és que un gos mossegui un home sinó que un home mossegui a un gos.
Al periodista amb set de notícies cap d´una redacció amb set persones al seu càrrec, ja fa estona que se li ha produït a la epidermis la reacció entre l´after-shave i l´excreció de les glàndules sudorípares, les quals, en vista dels insòlits aconteixements, avui han excretat més del que acostumen.
Quan manquen dues hores per a que comenci l´informatiu, es dóna per vençut en la seva inútil recerca. El seu cos entra en un estat de relax involuntari com a resposta de la tensió acumulada al llarg d´un matí, paradoxalment, erm de notícies. Durant aquest moment d´estat semi-hipnòtic, experimenta un aïllament de tot allò que l´envolta i pensa en la seva vida. Ben mirat tampoc hi passen grans coses, tot transcorre dins d´una gris i lineal normalitat. Que ell recordi, l´últim incident digne de menció es va produir fa cosa de tres setmanes, quan se li va espatllar la rentadora com a conseqüència de menystenir, en cada rentada, l´ús de Calgón Antical, producte recomanat per tots, absolutament tots, els fabricants de rentadores.
Amb aquests transcendentals pensaments al cap, el cap de la redacció entra al plató nº1 on en deu minuts la seva cara apareixerà a les caixes plasmàtiques -però igual de tontes- de les llars d´un país expectant per escoltar i veure el que es decideix que sigui escoltat i vist del que passa al món.

- Senyores i senyors bona tarda, avui els hem de donar la pitjor notícia de totes les que s´han donat fins ara, i és que avui, benvolguts telespectadors, no hi ha notícies.
I això és tot, recordin que poden tenir més no-informació als canals i emisores que són financiades amb els diners recaptats dels seus nombrosos i elevats impostos.
Fins demà a la mateixa hora i que acabin de passar una bona tarda.

I tot seguit comença  a sonar la melodia corresponent al nou capítol del serial de tarda on avui, excepcionalment, tampoc hi passa gran cosa.