diumenge, 4 d’octubre del 2015

Enya, coming soon (at last!).

Ja ha arribat la tardor i amb ella tots aquells esdeveniments, fets i actes que li són pròpis i inalienables: La caiguda de les fulles dels arbres caducifolis; el vol dels ocells migratoris cap a latituds més càlides; la reducció de les hores de llum degut al moviment de traslació de la terra; la dèria en què entra l'homo sàpiens per apuntar-se a tot tipus de cursos, cursets i tallers ja siguin d´idiomes, dibuix, zumba, natació o microbiologia (l´assistència als quals acostuma a donar signes de debilitat per Tots Sants); l´acte d´amagar el ventilador i treure l´estufa (en diem estufeta, perquè només fa fresqueta); l´olor a castanyes torrades... i molt de tant en tant, com si fos un fenòmen astrològic d´aquells que pot ser observat un cop cada trenta anys, també apareix i de forma exclusiva durant aquestes dates tardorenques, la cantant irlandesa Enya, que abandonant temporalment la reclusió del seu castell, es mostra a la humanitat tota per posar-hi la seva tan personal i característica banda sonora.


Doncs bé, en aquest 2015 podem dir que serà una d'aquelles escases tardors en què tindrem un nou treball d'Enya, fet que no es produïa des del 2008, és a dir, que des de feia set anys (!!) que no sabíem res de la seva persona. Res vol dir, res. Misteri absolut sobre la seva vida, obra, miracles si   s'escauen, i fins amb el que semblava un abandó de la seva pàgina web oficial al portar més de cinc anys sense ser actualitzada. Curiós aquest hermetisme, tractant-se d'algú que té el privilegi de comptar amb milers de seguidors que l'han portat a ser una de les persones més riques del seu país comptant vendes de milions de discos a tot el món. Curiosa i misteriosa manera de fer i de procedir, com ho és també la seva música que, malgrat que es digui "que sempre és repeteix", ens continua enganxant i seduint de la mateixa manera que ho va fer ja amb aquell llunyà i mític "Watermark" l'any 1988. Què tindrà la música d'aquesta artista que fa que malgrat el temps transcorregut des del seu darrer treball continuï despertant tantes expectatives i tant de deler per saber d´ella, per escoltar el seu nou disc, la seva veu angelical? Potser sigui degut precisament a això mateix, que ha passat tant de temps (my!, my! time flies!) que ha aconseguit que l´oblit inevitable a què es veuria abocat qualsevol artista immers dins d´un silenci tan llarg, s´hagi metabolitzat en el seu cas (sempre tant especial) en esperança i desig de veure exposat a les botigues el seu nou treball, comprar-lo, tenir-lo entre les mans, treure-li la celofana, olorar-lo, llepar-lo si cal, i escoltar-lo al reproductor de cd' s tal i  com s´acostumava a fer en temps no tant pretèrits.



En el moment d´escriure aquesta entrada, la informació que tenim del disc és molt escasa, per no dir nul·la. No sabem encara quin dia es publicarà, ni el títol, ni la portada (que espero no arribi als nivells de cursileria-kistch de la del seu darrer treball). Només tenim clar que tindrem notícies aviat, "coming soon" se´ns anuncia la pàgina web, en què podem escoltar un fragment de 20 segons d'una de les peces del seu nou disc. Divendres passat també es va publicar al seu canal de youtube un altre fragment de només 15 segons. Ja fan bé de servir la informació en comptagotes, no fos cas que després de tanta sequera, ens agafés un cobriment si la rebessin tota de cop. No saben res els del departament de màrketing per crear expectació!



A jutjar per aquests 35 segons de música, podem aventurar-nos a dir sense por a errar el tret, que en aquesta ocasió tampoc hi haurà sorpreses notables respecte de línea seguida en treballs precedents. Però, ben mirat ha de ser així perquè si n´hi haguessin, si la cantant decidís canviar de registre i introduir-hi elements del tot aliens al que ha sigut la seva manera de fer fins ara, aleshores ja no seria Enya, ja no seria aquesta marca registrada, un producte amb un estil únic i tant reconeixible, que malgrat repetir-se, tant agrada a milions d´oïdors dels cinc continents (al Japó es veu que "flipen" amb ella). Perquè, si pensem bé, quantes coses sempre són el mateix, i les continuem consumint perquè ens agraden? No són sempre el mateix, per exemple, la coca-cola, les patates fregides Lays o els donetes...? 



Enya ha trigat set anys a treure un nou disc, el periode més llarg de temps que fins ara ha invertit entre dos discos, on normalment en trigava una mitjana quatre (jo he trigat set mesos a escriure una nova entrada en aquest blog). S´ho ha pres amb la mateixa calma amb què ens deixa després de sentir les seves melodies. Un llarg lapse de temps en què espero que tot i mantenir-se inevitablement dintre del seu registre, hagi servit per crear composicions a l´alçada del que, fins ara, és per a mi el seu treball més reeixit: "A day without rain" de l'any 2000. Com deia un dels millors títols d'aquest disc, Only time, només el temps donarà resposta a aquesta esperança. Un temps d´espera i de desesper per part dels seus seguidors, que després de set anys està arribant a la seva fi. Més informació coming soon, això sí, de moment plens d´il·lusió, goig i abelliment que ja no ve d'aquí Manela...



I per anar fent boca i mentre comencem a albirar el que ens depara el futur musical, en una propera entrada del blog explicaré la història que s´amaga al darrere d´aquesta esquerda que s´observa a la part superior de la caixa del cd abans esmentat " A day without rain". Coming soon, també (i si en tinc ganes).