Paraules bàrbares.

Remenant pels prestatges de la biblioteca del barri, vaig trobar un llibre que em va cridar l´atenció al ser de força utilitat per a persones que, com qui subscriu, diuen una quantitat considerable de barbarismes al llarg del dia. El llibre es titula "Netegem i enriquim la llengua catalana" a cura de Pere Ortís editat per "Publicacions de l´Abadia de Montserrat" (amén). En ell es fa tota una extensa llista de mots barbàrics procedents majoritàriament del castellà, així com de frases manllevades d´aquesta llengua i que s´han traduït directament al català, l´ús incorrecte de certes preposicions, adverbis, etc.... També hi ha una llarga llista tant de frases fetes com de paraules que estan en perill de caure en desús i que l´autor ens encoratja a fer-les servir a fi i efecte d´enriquir la llengua.

En quan a l´extensa llista barbarismes (ocupen el 50% del llibre), n´hi ha de força òbvis: enchufe (endoll), barco (vaixell), bussón (bústia)..., de curiosos: cantamañanas (capdetrons, tocacampanes, tronera, tabalot, baliga-balaga), d´aquells que sembla que siguin correctes però no: desprendiment (despreniment, esllavissament, ensulsiada), desperdiciar (malbaratar,malgastar, dilapidar, desaprofitar), extorsionar (extorquir), inclús (fins i tot), formigó (conglomerat),broma (ullera, humor,humorada, gràcia, folga, acudit,facècia,plagasitat,verba, platxèria) i finalment aquells barbarismes que ens fan veure com arriba a ser de rica la llengua catalana en qüestió d´insults: gilipolla (tanoc, pallús, beneit,babau, talòs,bajoca,gamarús, enze), granuja (murri, tifa, brètol, bergant, dropo, taül, coquí, brivall, pòtol, belitre), però també en compliments: guapo (eixerit, bell, planturós, garrit, xamós).

De tots els barbarismes que s´esmenten en el llibre, l´autor en destaca set, el que ell anomena "el septet funest" i que talment com una plaga corrosiva, s´han introduït a la nostra llengua fins al punt de que en vista de la gran dificultat que suposa erradicar-la, han sorgit veus que han proposat d´acceptar com a correctes algun d´aquests set "pecats capitals". Això, sota el parer de l´autor seria un autèntic despropòsit pels interesos de la llengua i un reconeixement explícit d´una victòria del castellà sobre el català, fent certa aquella dita que diu "sinó pots lluitar contra el teu enemic, uneix-te a ell".

Aquests són:

• Bueno.
• Vale.
• Pues.
• Algo.
• Donar-se compte.
• En vez (ves) de.
• Tenir que.

Se´ns demana (l´autor ens ho exigeix amb vehemència), de que diàriament fem tot els esforços possibles per tal d´evitar aquests barbarismes, ja que al fer-ho, apart d´aconseguir una neteja considerable de la llengua, haurem fet un gran pas endavant per a la seva conservació, de manera que generacions futures no acabin parlant el "catanyol" en el millor dels casos.
Jo he de reconèixer que al cap del dia peco molt lingüísticament (i d´altres coses també), i amb tot el que he arribat a pecar (i segur que pecaré), no sé si aconseguiré redimir la meva llengua del càstig etern de les flames infernals el dia del meu traspàs, per molta bondat que a partir d´ara faci...Tanmateix, si aquell dia em toca ser jutjat per algun belitre del Tribunal Constitucional, potser consideri el meu pecat català com una prova de la meva inherent virtud espanyola i tot fent la vista grossa, només em condemni a cantar cuatre "caralsols" i un "himno de la legión".

O sigui que bueno, ja sabeu que en ves de fer servir castellanades tenim que utilitzar les paraules correctes en català, ja sé que és algo que ho fem sense donar-nos compte, pero hem d´intertar-ho , vale? ...Perdoneu per la platxèria, adesiara em plau fer un xic l´enze.