Les "corrides de toros" sempre m´han semblat una autèntica aberració, un espectacle propi de periodes paleolítcs, una bestialitat on els papers s´inverteixen de manera que la bèstia torturada sembla tenir més intel·ligència i sensibilitat (trets més humans) que els bèsties que la torturen; i per molt que m´ho expliquin i intentin convence´m de que si això són les tradicions, la cultura, l´art i blablablablabla no podré mai de la vida entendre com un ser que pertany a la meva mateixa espècie, pugui gaudir veient com es tortura fins a la mort un animal, sigui brau, conill o sargantana.
La resolució d´avui presa pel Parlament de Catalunya de prohibir la tortura d´un animal ha causat un ressó mediàtic de caire internacional amb pocs precedents i que dóna peu a tota mena d´interpretacions a quina més agossarada: que si això és una resposta dels parlamentaris catalans en contra la sentència de l´estatut per part del TC, que si és un pas més per la independència de Catalunya, que si el govern de Catalunya ha pres una decissió que no respecta la llibertat del ciutadà a assistir a un "espectacle", que qué se han creído esos catalanes (això serà el més suau que sortirà de la boqueta dels d´Intereconomia) ... i vinga tinta i més tinta per tal desviar l´atenció dels problemes reals del país i del món que malauradament no són pocs.
Em sembla bé que s´hagin prohibit les curses de braus, però dins de la meva escala de prioritats aquest problema estaria potser en la posició, diguem-ne, 163 . Amb la que ens està caient a sobre amb el tema de la crisi, ¿és bon moment que els senyors parlamentaris és reuneixin en ple per "salvar" la vida a un brau? ¿tenim resolt el tema de l´atur? ¿ja han trobat la manera com una vídua pot passar amb 300 € al mes o com un pai@ es pot independitzar guanyant 1300€ pagant un lloguer de 1000 €? ¿ja s´ha resolt el tema de l´especulació inmobiliària? ¿i com tenim les condicions laborals d´aquells afortunats que encara treballem i per les quals ens manifestarem el 28 de septembre perquè no ens les deixin pitjor del que ho estàn? ¿sanitat pública? ¿infraestuctures?¿educació? ¿civisme?¿medi ambient?.... i així fins arribar a l´esmentada posició 163 on ens preguntariem si les curses de braus han de ser prohibides, i he d´admetre que estic content de que finalment ho hagin estat.
Els braus han estat prohibits a Catalunya,bé, però tinguem present que a 300 kms de les nostres fronteres, les places es continuarán tacant amb la sang que surt a dojo pel llom i les narius d´un brau agonitzant. Espanya no renunciarà mai als seus principis salvatges que ells interpreten com una obra d´art a protegir i continuará clavant les "banderilles" a la pell del brau i a la del nostre país. Això si, mentre ells torturen emparant-se amb la seva "Fiesta", nosaltres discutirem assenyadament la nova demarcació territorial esmentada en la llei de les vagueries, un altre tema trascendental pel futur del país i per sortir del pou en el que estem ficats.
2 comentaris:
Jo me n'alegro que s'hagi prohibit, encara que, com al "presi" (el Molt Honorable President de la Generalitat de Catalunya, José Montilla), hagués preferit que fos la societat la que hagués deixat de fer demanda de l'espectacle en qüestió per decisió pròpia, però per decisió pròpia ni tan sols tirem les escombraries en les hores previstes per fer-ho.
podi-.
Veurem si aquesta prohibició és definitiva, perquè o molt m'equivoco, o un partit que tots coneixem volia portar aquest tema als seus inefables aliats, el decadent Tribunal Constitucional.
Publica un comentari a l'entrada