
Molt fàcil, fent que els 5 energúmens qüestionessin tota l´estona el fet de que a ell li semblés del tot normal i acceptés que el seu fill fós gay. Amb dits acusadors i amb un to de veu que feia marcar les venes del coll a una tal Patiño (quina prenda!), li feien preguntes maquiavèliques del tipus:
"¿Pero seguro que no ha sentido una cierta decepción al enterarse de su condición sexual a través de una revista?", "¿No le hubiera gustado que él se lo hubiera dicho directamente a usted?","¿Esto quiere decir que tal vez su relación no sea muy buena?".... i vinga a donar-li voltes i més voltes i a intentar fer-li dir el que ells en realitat volien sentir: unes paraules rebuig explícit cap al seu fill. En un moment donat ell va fer esment de que el seu altre fill estava casat i salta una i li diu "Ah mira cómo se le ha ilumidado la cara, en cambio no ha sucedido así cuando ha hecho mención de su otro hijo, esto quiere decir que en el fondo no lo acepta".I jo, que flipava en colors d´alta definició de l´espectacle tant lamentable, vaig prémer de nou el botó del comandament i me´n vaig anar cap a altres cadenes les quals tampoc oferien res de millor.Quan hi vaig tornar-hi al cap d´una estona encara estaven donant voltes al mateix tema, però el grau de perversió havia anat augmentant. En un moment donat la Patiño aquesta, va abandonar el plató per anar a veure en privat un vídeo póstum de L´Angel Cristo en que es veu deixava a la seva ex, Barbara Rey, de volta i mitja, i el seu lloc va ser ocupat pel perla d´en Jesús Mariñas (membre distingit del mític tómbola de canal 9) per rematar la jugada. Venia amb una pregunta sota el braç pel torero (que ja estava amb la boca seca, cansat i incòmode de repetir tota l´estona el mateix argument del principi), pregunta que per cert passarà als annals del periodisme i que de ben segur ha provocat que a hores d´ara els membres de l´acadèmia sueca estiguin reunits d´urgència per contemplar seriosament la possibilitat d´instaurar el Nobel de periodisme de cara l´any que ve amb Jesús Mariñas com a primer guardonat: "¿Usted, sabiendo ahora que su hijo es homosexual, no se ha preguntado si en la cama él es el que da o recibe?" i el bon home va donar una resposta pròpia d´una pregunta de Premi Nobel: "Sinceramente ésto a mi no me importa."
I quan ja no van poder fer més sang i els 59 minuts 40 segons es van exhaurir, es va donar el tema trascendental de l´homosexualitat del fill d´un torero per finiquitat.
No cal dir que a la sortida el vell torero, fatigat després d´haver lidiat amb 5 porcs durant una hora, va passar per caixa.Vergonyós, també. La dignitat d´una persona i més la del teu fill no es paga amb tots els diners del món.
2 comentaris:
Efectivament, de vegades fem la culpa d'aquests programes al públic que se'ls mira però em oblidem que també hi ha unes "víctimes" que es presten a aquest tipus de vexacions.
I encara que hi hagi un públic i una víctima que es deixa victimitzar -es deixa posar en una situació de ridícul- també hi ha uns inquisidors als quals sembla que els agrada la seva feina i que ni com a profesionals ni com a persones sembla que coneguin què és la dignitat.
Aquests inquisidors que es revolquen a la merda dels demés no es dignifiquen en absolut dient que hi ha un públic que demana això
Després no entenem com és que en aquesta societat prolifera més l'odi que no l'estima (són ells que donen el mal exemple a la societat o són ells un producte de la mateixa...? això tampoc no els dignificaria gens; afortunadament, encara tenim moltes oportunitats per escollir com volem ser. Ells també tenen aquestes oportunitats; probablement més que d'altres i, segurament, ells han escollit fer el que fan).
PODI-.
...i que consti que mirar informatius no millora gaire la cosa, que d'objectius no en són cap i hem de fer l'esforç de llegir entre línies qualsevol d'ells dels que mirem -siguin del color que siguin-.
Però això ja són figues d'un altre paner.
PODI-.
Publica un comentari a l'entrada