Aquest dies s´ha parlat molt de la intervenció espanyola a eurovisió, i no pel fet de que aquesta hagués guanyat (cosa que requeriria una imaginació portentosa tenint en compte les cutrades amb que es presenten), ni per la seva qualitat musical ni tant sols coreogràfica, si no perqué desde el famós "la, la, la" de fa 40 anys enrere, la cançó espanyola no havia estat interpretada dues vegades en el concurs, fet que sempre és sinònim de victòria. Això va ser possible gràcies al refinat savoir-faire del gran pallasso dels Països Catalans Jimmy Jump, molt venerat per les ments alternatives per les seves aparicions en actes públics, i que el passat dissabte 29 de maig, al bell mig del friquisme eurovisiu tot burlant les mesures de seguretat pròpies d´aquest "concurs", es va colar a l´escenari fent el pallaso amb els altres cinc o sis d´oficials que hi havien sortit abans, seguint d´aquesta manera al peu de la lletra l´eslògan triat per enguany: "Share the Moment".
Això va provocar les ires del Uribarri al final de la seva intervenció (un descerebrado ha tirado por el suelo 3 meses de duro trabajo!!!) i m´imagino que el dia següent l´expulsió fulminant de l´encarregat de seguretat de l´event en qüestió del gremi de "seguratas" noruegs, que a hores d´ara deu haver encaminat la seva vida professional a la pesca del salmó pels rius del seu país.
A mi últimament me la porta ben fluixa el festival aquest que no deixa de ser un espectacle televisiu en que al final els paisos amics es voten entre ells (fet que provoca un gran plaer al dinosaure Uribarri que fa que encerti totes les votacions), la intervenció d´Espanya, la de Lituania i si participés, la del Congo, el que m´emprenya més és que un tipus amb barretina es prengui la llibertat de fer el ridícul en nom de Catalunya i dels catalans davant de tot Europa. Si ell hi troba gustirrinin colant-se en esdeveniments esportius, musicals o del caire que sigui, endavant, però que ho faci disfressat de sèpia, de lagarterana, o de carbassó, però que deixi estar tranquils segons quins símbols que com a tals tenen la funció de representar a tota una comunitat.
Evidentment com sempre passa en aquest casos en que es produeix una acció "antisistema", aquest bufó ha arreplegat una allau de fans a través del Facebook i demés portals, elevant- lo a la categoria d´heroi per haver esberlat la intervenció del nostre gran "enemic" que és L´Estat Espanyol, estar-hi en contra d´ell i de les seves accions, implica inmediatament que et caigui a sobre l´etiqueta de retrògrad.
Francament a mi em sembla que hi han altres maneres menys prosaiques de donar-nos a conèixer arreu del món, de lluitar pels nostres interessos, de reivindicar els nostres drets com a país i que de cap manera han de romandre en les mans de paios com aquest. Per fer el ridícul i donar ales a la premsa fatxa espanyola per carregar contra els catalans, millor quedar-se a casa i deixar la barretina ben plegadeta a l´armari.
2 comentaris:
Jo crec que a l'únic que volia representar era en ell mateix. De fet, a totes les seves aparicions ho fa amb barretina, normalment actes esportius que, de vegades, no tenen a veure ni amb Espanya, el Barça o res d'això.
No li donaria importància al fet que sorti amb barretina. En aquest cas, jo penso que ho fa com a element identificador d'ell mateix -com si fos escocès i sortís amb la faldeta tòpica; únicament per que se'l vegi de lluny-.
Vaig arribar a casa i ma mare ho estava mirant i a mi em va semblar que era un més dels que rodejaven el cantant. Només un comentari del "narrador" al final de la intervenció em va "alertar" que havia passat alguna cosa però no vaig saber exactament fins l'endemà.
Potser se li ha donat més importància "a posteriori" que no pas en el moment concret.
PODI-.
Gràcies pels teus comentaris PODI, que sempre són i seran benvinguts (amb barretina o sense) :)
Publica un comentari a l'entrada