dimarts, 22 de juny del 2010

L´intent.


L´alta muntanya té un al·licient especial per a tots aquells a qui ens agrada caminar i gaudir de la natura. Aquesta sensació esdevé pel fet de que la seva pràctica està limitada principalment als mesos d´estiu on, amb més hores de llum i unes condicions meteorològiques teòricament més favorables, es fan técnicament molt més assequibles aquelles muntanyes que resulten impracticables als mesos d´hivern, de manera que és ara quan queda oberta la veda per disfrutar de l´inigualable paisatge alpí. L´adverbi "teóricament" abans esmentat, no és gratuït, ja que a l´alta muntanya en qüestió del temps,mai se sap. La prova d´això la vàrem tenir el diumenge 20 de juny amb l´intent de l´ascenció al emblemàtic pic del Canigó (2784 m).Una entrada de vent del nord inusual per l´època en que ens trobem, que ja estava prevista que es situés sobre els Pirineus el mateix diumenge, va fer que d´entrada ja no tinguéssim gaires esperances d´assolir la nostra fita, però com va dir aquell, l´esperança i l´il·lusió és l´últim que s´ha de perdre més si tenim en compte que la meteorologia no és una ciència exacta i les previsions poden sortosament fallar. No va ser així, a mesura que anavem fent camí i ens apropavem a la nostra preuada fita, el temps s´anava fent cada cop més advers: Un vent gèlid que escampava la successió núvols a tota velocitat i ens feia aturar a nosaltres tot agafats a una roca per no perdre l´equilibri, una boira que ocultava el cims de les muntanyes i el camí que havíem de seguir, i fins i tot una petita nevadeta en forma de neu granulada , van ser factors de pes per convènce´ns de que aquell no era dia idòni per pujar muntanyes i que la decisió més assenyada era girar cua tot i que quedàven uns 200 metres i alguns graus sota cero més per assolir el cim. Diuen que una retirada a temps és en certa mesura una victòria, però també és cert que la promesa no complerta, el projecte fallit, sempre deixa un regust una mica amarg al cos, tanmateix val a dir que de seguit queda compensat amb escreix per la gratificant experiència d´haver compartit amb els teus companys d´aventura una bona jornada a la muntanya malgrat els contratemps.
Hi hauran altres ocasions per destapar el regal que roman al cim del Canigó i a d´altres muntanyes que ens queden per descobrir o que per alguna raó o altre s´ens han resistit (qui sap si potser per salvar-nos la pell). Elles continuaran al mateix lloc on han estat des de molt abans de que se les batejés, esperant-nos perquè poguem satisfer la nostra vanitat de conquerir-les, perquè al fer-ho ens omplim amb les pedres que trepitjem, dels nombrosos buits que ens produeix la quotidianitat, permetent-nos afrontar-la amb més força i empenta per arribar al particular cim de la nostra existència.

1 comentari:

Anònim ha dit...

Nosaltres, a l'igual que el rei Pere, el Gran li deien, també vam trobar-nos un drac, un drac meteorològic que no sabem si tenia donzelles segrestades o no però davant del qual vam mostrar prudència, no fóra el cas que no fos el mateix dolç drac que el rei Pere, al qui Gran li deien, havia trobat temps enrere.

PODI-.