L´intent.

L´alta muntanya té un al·licient especial per a tots aquells a qui ens agrada caminar i gaudir de la natura. Aquesta sensació esdevé pel fet de que la seva pràctica està limitada principalment als mesos d´estiu on, amb més hores de llum i unes condicions meteorològiques teòricament més favorables, es fan técnicament molt més assequibles aquelles muntanyes que resulten impracticables als mesos d´hivern, de manera que és ara quan queda oberta la veda per disfrutar de l´inigualable paisatge alpí. L´adverbi "teóricament" abans esmentat, no és gratuït, ja que a l´alta muntanya en qüestió del temps,mai se sap. La prova d´això la vàrem tenir el diumenge 20 de juny amb l´intent de l´ascenció al emblemàtic pic del Canigó (2784 m).Una entrada de vent del nord inusual per l´època en que ens trobem, que ja estava prevista que es situés sobre els Pirineus el mateix diumenge, va fer que d´entrada ja no tinguéssim gaires esperances d´assolir la nostra fita, però com va dir aquell, l´esperança i l´il·lusió és l´últim que s´ha de perdre més si tenim en compte que la meteorologia no és una ciència exacta i les previsions poden sortosament fallar. No va ser així, a mesura que anavem fent camí i ens apropavem a la nostra preuada fita, el temps s´anava fent cada cop més advers: Un vent gèlid que escampava la successió núvols a tota velocitat i ens feia aturar a nosaltres tot agafats a una roca per no perdre l´equilibri, una boira que ocultava el cims de les muntanyes i el camí que havíem de seguir, i fins i tot una petita nevadeta en forma de neu granulada , van ser factors de pes per convènce´ns de que aquell no era dia idòni per pujar muntanyes i que la decisió més assenyada era girar cua tot i que quedàven uns 200 metres i alguns graus sota cero més per assolir el cim. Diuen que una retirada a temps és en certa mesura una victòria, però també és cert que la promesa no complerta, el projecte fallit, sempre deixa un regust una mica amarg al cos, tanmateix val a dir que de seguit queda compensat amb escreix per la gratificant experiència d´haver compartit amb els teus companys d´aventura una bona jornada a la muntanya malgrat els contratemps.
Hi hauran altres ocasions per destapar el regal que roman al cim del Canigó i a d´altres muntanyes que ens queden per descobrir o que per alguna raó o altre s´ens han resistit (qui sap si potser per salvar-nos la pell). Elles continuaran al mateix lloc on han estat des de molt abans de que se les batejés, esperant-nos perquè poguem satisfer la nostra vanitat de conquerir-les, perquè al fer-ho ens omplim amb les pedres que trepitjem, dels nombrosos buits que ens produeix la quotidianitat, permetent-nos afrontar-la amb més força i empenta per arribar al particular cim de la nostra existència.