dissabte, 12 de juny del 2010

Fent zàping.

No és cap novetat afirmar que hi ha certs programes de televisió que arriben a nivells de putrefacció tals que fan dels abocadors d´escombraries paissatges idíl·lics. Ahir divendres a la nit amb el pretext de deconnectar després d´una setmana una mica estressant, em vaig proveir del comandament per anar "saltant" a cop de dit, pel gran nombre de cadenes que ara hi ha amb això de la TDT (possant encara més de manifest que quantitat i qualitat no acostumen anar agafades de bracet). Tot fent saltets vaig anar a parar en una de les cadenes on vaig tenir el dubtòs privilegi de ser testimoni de fins a quin punt ha arribat el nivell de perversió i mala llet d´alguns programes contenidor. Era a Antena 3, en un plató de televisió hi trobem a un home gran, que havia estat torero en els seus anys de joventut (i del que fins ahir jo en desconeixia la seva existència), sentat talment com en un interrogatori en front de 5 paios que diuen excercir el "periodisme del cor" ( i dic jo, que si ficar-se amb la vida dels altres és periodisme, doncs fer una truita a la francesa és el mateix que practicar la neurocirugia), i entre mig d´ambdòs, el moderador. El tema que els havia portat a muntar la paradeta, era sens dubte d´una trascendència indiscutible per a la història de la humanitat: El fill del torero jubilat havia sortit de l´armari feia dues setmanes. No vaig veure el començament però m´imagino que la primera pregunta que li vàren fer deuria ser: "¿Qué le parece a usted que su hijo haya hecho pública su condición de homosexual?", amb el que dedueixo (ja que ell ho va dir per activa i per passiva la llarg de l´interrogatori) que ell va respondre amb un encisador accent andalús: "Lo único que me interesa es que mi hijo sea feliz, y si él ha elegido esta opción yo le apoyo". Punt i final.Res més a dir.Però és clar, una bona resposta equilibrada i serena com la que va donar l´ex-torero, no vol dir que sigui la millor pels interessos d´un programa que com les mosques verdes s´alimenta de la merda. A més es plantejava un altre problema pels jefes del xiringuito: "Amb aquesta resposta de 20 segons, com omplim ara els 59 minuts 40 segons que falten perqué el contenidor es quedi buit?"

Molt fàcil, fent que els 5 energúmens qüestionessin tota l´estona el fet de que a ell li semblés del tot normal i acceptés que el seu fill fós gay. Amb dits acusadors i amb un to de veu que feia marcar les venes del coll a una tal Patiño (quina prenda!), li feien preguntes maquiavèliques del tipus:
"¿Pero seguro que no ha sentido una cierta decepción al enterarse de su condición sexual a través de una revista?", "¿No le hubiera gustado que él se lo hubiera dicho directamente a usted?","¿Esto quiere decir que tal vez su relación no sea muy buena?".... i vinga a donar-li voltes i més voltes i a intentar fer-li dir el que ells en realitat volien sentir: unes paraules rebuig explícit cap al seu fill. En un moment donat ell va fer esment de que el seu altre fill estava casat i salta una i li diu "Ah mira cómo se le ha ilumidado la cara, en cambio no ha sucedido así cuando ha hecho mención de su otro hijo, esto quiere decir que en el fondo no lo acepta".I jo, que flipava en colors d´alta definició de l´espectacle tant lamentable, vaig prémer de nou el botó del comandament i me´n vaig anar cap a altres cadenes les quals tampoc oferien res de millor.Quan hi vaig tornar-hi al cap d´una estona encara estaven donant voltes al mateix tema, però el grau de perversió havia anat augmentant. En un moment donat la Patiño aquesta, va abandonar el plató per anar a veure en privat un vídeo póstum de L´Angel Cristo en que es veu deixava a la seva ex, Barbara Rey, de volta i mitja, i el seu lloc va ser ocupat pel perla d´en Jesús Mariñas (membre distingit del mític tómbola de canal 9) per rematar la jugada. Venia amb una pregunta sota el braç pel torero (que ja estava amb la boca seca, cansat i incòmode de repetir tota l´estona el mateix argument del principi), pregunta que per cert passarà als annals del periodisme i que de ben segur ha provocat que a hores d´ara els membres de l´acadèmia sueca estiguin reunits d´urgència per contemplar seriosament la possibilitat d´instaurar el Nobel de periodisme de cara l´any que ve amb Jesús Mariñas com a primer guardonat: "¿Usted, sabiendo ahora que su hijo es homosexual, no se ha preguntado si en la cama él es el que da o recibe?" i el bon home va donar una resposta pròpia d´una pregunta de Premi Nobel: "Sinceramente ésto a mi no me importa."


I quan ja no van poder fer més sang i els 59 minuts 40 segons es van exhaurir, es va donar el tema trascendental de l´homosexualitat del fill d´un torero per finiquitat.


No cal dir que a la sortida el vell torero, fatigat després d´haver lidiat amb 5 porcs durant una hora, va passar per caixa.Vergonyós, també. La dignitat d´una persona i més la del teu fill no es paga amb tots els diners del món.

2 comentaris:

Anònim ha dit...

Efectivament, de vegades fem la culpa d'aquests programes al públic que se'ls mira però em oblidem que també hi ha unes "víctimes" que es presten a aquest tipus de vexacions.

I encara que hi hagi un públic i una víctima que es deixa victimitzar -es deixa posar en una situació de ridícul- també hi ha uns inquisidors als quals sembla que els agrada la seva feina i que ni com a profesionals ni com a persones sembla que coneguin què és la dignitat.

Aquests inquisidors que es revolquen a la merda dels demés no es dignifiquen en absolut dient que hi ha un públic que demana això

Després no entenem com és que en aquesta societat prolifera més l'odi que no l'estima (són ells que donen el mal exemple a la societat o són ells un producte de la mateixa...? això tampoc no els dignificaria gens; afortunadament, encara tenim moltes oportunitats per escollir com volem ser. Ells també tenen aquestes oportunitats; probablement més que d'altres i, segurament, ells han escollit fer el que fan).

PODI-.

Anònim ha dit...

...i que consti que mirar informatius no millora gaire la cosa, que d'objectius no en són cap i hem de fer l'esforç de llegir entre línies qualsevol d'ells dels que mirem -siguin del color que siguin-.

Però això ja són figues d'un altre paner.

PODI-.