dilluns, 19 de març de 2012

Dilluns.

Per donar una mica d´activitat a aquest pati, fa dies que em volta pel cap fer això: Escriure una breu entrada al blog mencionant el que he après de nou o el que m´ha sorprès de manera especial (que no deixa de ser una altra manera d´aprendre) durant una setmana sencera; potser per comprovar si efectivament la dita castellana "nunca te acostarás sin saber una cosa más" és tan certa com diuen. Aquesta setmana en què (meteorològicament parlant) deixarem enrere l´hivern, ha estat l´escollida per dur a terme "l´experiment". Així doncs, aquest pati, que ja està preparat per engalanar-se amb els colors de la primavera,  es convertirà en un petit diari personal, on sense cap mena de pretensió per part meva ni amb la intenció de resultar pedant, compartiré amb vosaltres les novetats que m´han esdevingut durant el dia en matèria, diríem, "cultural". Espero que allò que ha estat útil i curiós per a mi, també ho sigui per a vosaltres.

Avui dilluns, he descobert l´existència d´un pintor del cuatrocento italià anomenat Antonello da Messina.
La "trobada" s´ha produït, després de sis segles, a la biblioteca Zona Nord, ubicada prop de l´estació de Renfe Torre Baró/Ciutat Meridiana/Vallbona. La biblioteca en qüestió, que es va construir fa uns cinc anys fruit, segurament, de la síndrome del poliesportiu tan estesa en l´època en què les vaques rebentaven de grasses, destaca per la novetat del seu contingut bibliogràfic; sí, vull dir per la quantitat de llibres nous de trinca, flamants, anhelosos de perdre la virginitat amb unes mans diferents a les del bibliotecari que els va col·locar, acabats de folrar, a la lleixa.
Doncs bé, avui revisant els cds de clàssica, també nous, impol·luts, com acabats de sortir del forn, m´aturo en una magnífica edició (com acostumen a ser les de música clàssica) de La Passió segons Sant Joan de J.S. Bach. El compositor i l´obra m´impulsen a agafar-lo i a tindre´l un moment a les mans (les primeres alienes al personal de la biblioteca?), però és la magnífica presentació de la portada amb un detall d´un quadre del (descobreixo després) pintor italià Antonello da Messina, el que em fa decidir a endur-me´l a casa i a escoltar-lo mentre escric aquestes línies.