divendres, 23 de març de 2012

Divendres.


Les sis setmanes de gestació de la gata Perla estaven a punt d´arribar a la seva fi. En la caòtica i confortable abundància d´herbes i matolls, que la força vital de la primavera havia estirat tres pams de la fèrtil terra del jardí, la gata Perla trobà el lloc adient per presentar al món l´obra cisellada per la consuetuodinària destra mà del Creador.
Fora del ventre, entre les restes de líquid àmnic i matèria placentària, els dos moixos restaven tremolosos pel sobtat contrast tèrmic experimentat. La mare, encara que fatigada després de la seva àrdua labor, obeïa fidel l´endèmica tasca de llepar diligent aquelles dues boletes de peluix, que amb insitents miols intentaven buscar a tentines un dels sis mugrons per xuclar el nutritiu calostre. Tot el procés seguia l´acurat guió biològic: Les cries, enganxades com dues paparres a la mamella; la mare, estirada i immersa en un merescut descans que ni el monòton i extrany soroll que començava a surar pel jardí, aconseguí interrompre.
En Pol Urriticaraigirocoetxea xiulava la coneguda melodia del cantautor empordanès que, a tot volum, li arribava a les oïdes a través del seu flamant Ipod de 32 gigues. Distret i sense esma, conduïa ràpidament per les altes herbes del jardí la potent lawnmower.