dissabte, 18 de setembre de 2010

Toy Story 3

Toy Story 3 pertany a la categoria d´aquelles pel·lícules excepcionals que sobrepassen el qualificatiu d´obra mestra per convertir-se en obres d´art. De fet, és extrany que puguem trobar alguna creació de la factoria PIXAR que no ho sigui. Només cal recordar les anteriors meravelles com Ratatouille, Monstruos S.A.(per a mi la millor), Buscando a Nemo, Wall-E, Cars...per adonar-nos que tot el que han fet fins ara són creacions d´altíssima qualitat aptes per a tots els públics i que invariablement totes elles aconsegueixen tant la unanimitat favorable de la crítica com l´entusiasme del públic. I és que no hi ha per menys.
D´aquesta última entrega estrenada al nostre país el passat mes de juliol, m´atreviria a dir d´entrada que és de visionat obligatori en una sala de cinema i si pot ser en 3D (i si pot ser també entre setmana per estar més tranquilet), per gaudir al màxim de l´espectacle visual que la pel·lícula ens regala.
En aquesta tercera i última part, es tanca un cicle que va començar l´any 1995 tot fent història al ser la primera pel·lícula animada generada íntegrament per ordinador i convertint-se en la més vista d´aquell any amb un èxit aclaparador.Com deia, el tancament d´aquest cicle no és altre que la fi d´una etapa del protagonista humà, Andy, que ha deixat enrere la seva infantesa per donar pas a l´adolescència. Això suposa inevitablement un canvi de gustos, d´hàbits i de vida que implicarà, entre d´altres coses, desfer-se d´aquelles entranyables joguines -el vaquer Woody, l´astronauta Buzz Lightyear, Mr. and Mrs. Potato....- amb les que ell ha conviscut durant els seus primers anys de vida.
Hi trobem acció, humor amb moments memorables entre la Barbie i el Ken, molta tendresa (alguna llàgrima ha estat a punt d´escapar-se), i sobretot el missatge subliminal (sempre present) de la importància de l´amistat, dels vincles afectius i del valor que tenen aquells objectes que  han contribuït en gran mesura a endolcir la nostra vida i que si sabem apreciar el valor que han tingut per a nosaltres, poden també continuar "vivint" endolcint la vida d´altres.
Si pensem, ja no en joguines, sinó en tot allò que en un principi hem adquirit amb tota la il·lusió del món i que després-pel motiu que sigui- ha acabat llençat al cubell de les escombraries o en el millor dels casos oblidat dalt d´un armari, ¿quants objectes trobaríem?



1 comentari:

podi ha dit...

"Si encontraras algo que fue tu tesoro cuando eras niño, ¿cómo te pondrías? ¿feliz, triste, nostálgico?"
(Amélie)

PODI-.