dimecres, 29 de setembre de 2010

Mil opcions.

  • Jo faré vaga, és a dir em descontaran el dia no treballat del sou.
  • Jo, tot i no saber ben bé els motius pels quals s´ha convocat una vaga, en faré perqué m´han dit que avui toca fer-la.
  • Jo, membre del comité d´empresa, instaré als meus companys a no anar a treballar el 29 de setembre, i seré un dels que aquest dia, fent ús de les meves hores sindicals, es quedaran una estona a la porta de la fàbrica impedint l´entrada als meus companys que a diferència de mi, no saben que és poder fer ús de les hores sindicals.
  • Jo no aniré a treballar i m´agafaré el dia de vacances, però diré que faig vaga.
  • Jo aniré a treballar independentment de si hi han piquets o no, perquè vull excercir el meu dret a treballar i res ni ningú m´ho ha d´impedir.
  • Jo, tot i que sé que justament el dia de la vaga m´entraran unes ganes boges d´anar a treballar com mai experimentades abans, optaré per no anar-hi per "no trobar-me amb tot el follon".
  • Jo no faré vaga perquè aquestes coses "no estan ben vistes" a l´empresa on treballo.
  • Jo voldria fer vaga, perquè crec que els motius s´ho valen, però el contracte-deixalla que tinc s´acaba el mes que ve i no vull que, per exercir el meu dret, l´empresa prengui represàlies i decideixi llençar-lo a les escombraries quedant-me de nou a l´atur.
  • Jo, imbuït pels aires de revolta popular, aprofitaré per abocar els contenidors i papereres del carrer Gran de Gràcia, cridaré "esquirols fills de puta" a tots aquells que tinguin la paradeta oberta i immers en un rampell d´inspiració lírica escriuré amb esprai vermell a la persiana metàl·lica del restaurant Botafumeiro: LA CRISI QUE LA PAGIN(sic) ELS RICS.
  • Jo, propietari dels Cinemes Verdi, em solidaritzo amb la convocatòria de vaga i per fer-ho saber a la meva fidel clientela opto per un cartell igual d´alternatiu que les pel·lícules que projecto: DIMECRES 29 TANCAT PER EVIDÈNCIA.
  • Jo, autònom, propietari d´una botiga de roba infantil que, a causa dels estralls de la crisi,  molts dies tanco sense haver fet un duro de calaix, avui dimecres obriré la botiga.No em dóna la gana que una colla de grenyuts em digui el que haig de fer. Aprofitaré les moltes estones lliures que tinc per mirar algunes de les moltes ofertes de viatges que hi han pel proper pont del Pilar.
  • Jo obriré la botiga deixant la persiana mig oberta i quan de lluny senti els crits dels piquets, la tanco i "santes pasques".
  • Jo, aturat de llarga durada que les passa més putes que les gallines, m´agradaria estar en la pell dels que avui han excercit el seu dret a fer vaga i sobretot el d´anar a treballar.
  • Jo, aprofitaré el dia per fer el tradicional "canvi d´armaris".
  • .......

2 comentaris:

podi ha dit...

Jo, exerceixo el meu dret a discrepar de qui convoca pretenent rentar-se la cara a costa dels convocats.

L'èxit de la vaga es pot mesurar per la baixada de consum elèctric i per l'eficiència en obstaculitzar que la gent pugui anar a la feina (és més important impedir que treballis que haver-te convençut durant mesos que no has de fer-ho aquest dia).

PODI-.

Fran ha dit...

Jo faig vaga per protestar per la Seguretat Social, entre d'altres coses, doncs n'estic tip de demanar hora al metge de capçalera i que m'atengui dues o tres setmanes després.

Tanmateix penso que hi deuen haver formes més efectives de protestar i que no aturin el país. Però el que no es pot fer és callar.