Si em pregunten quina és per a mi la millor festa de totes les que es fan i es desfàn al llarg de l´any, sens dubte respondria que és la de Sant Jordi.Un dia en el que els fulls dels llibres surten al carrer per saludar les incipients companyes verdes que un any més cobreixen els arbres, on el roig de les roses i el groc de les espigues combina amb aquells de les senyeres penjades als balcons, on tenim l´oportunitat de trobar-nos amb els autors d´aquells llibres amb els que tant hem gaudit, per a que ens deixin la seva preuada emprenta en el primer full.....És el dia en que l´amor, acaronat pel prometedor vent de primavera, adquireix el protagonisme absolut.¿Es pot demanar una combinació més perfecta i armònica? Algunes veus demanen que per acabar-ho d´arrodonir, Sant Jordi hauria de ser festiu, jo dic que de cap manera!, aquesta és una de les virtuts d´aquest dia tant especial: Fer que el gris del dia laborable es tenyeixi amb un vermell passió i es visqui com una gran festa.
1 comentari:
Sant Jordi festiu...? jo tampoc no el vull. Quedaria com un dia de festa més, devaluada, al meu entendre; com un diumenge qualsevol, agraït de ser festiu però res més.
Jo, però, ni he comprat llibre ni he comprat rosa, encara que he sortit a fer una volta per la rambla a tastar l'ambient i saludar algun que altre llibreter conegut.
podi-.
Publica un comentari a l'entrada