dimarts, 30 de març de 2010

Olor de Colònia


Aquesta primera novel·la de Sílvia Alcàntara (Puig-reig, 1944) ha estat tot un fenòmen de vendes el 2009, amb el mèrit afegit de que ha sigut capaç de col·lar-se per entre la immensa marea negra escandinava de noies amb bidons de gasolina que no són estimades pels homes perquè en el seu palau hi han corrents d´aire....

Olor de colònia tracta d´un tema força original, ja que descriu la vida d´una colònia textil a mitjans dels anys 50. Vida que, per cert, no és gens envejable, ja que en aquesta petita societat jerarquitzada, els seus habitants són víctimes constants de la enveja, de les xafarderies, de la hipocresia, la falsa moral, les ganes d´aparentar, dels llepaculs, de les mirades escrutadores, del què diran i del què pensaran...tot això, és clar, ben adobat per la mà sempre infame d´un dels poders fàctics de l´època: l´esglèsia, encarregada principalment de sesgar la felicitat del proïsme a cops de catecisme.A través de les seves pàgines hi captem una constant: Els persontatges estan dins d´una presó de la qual no poden sortir ja que la seva vida està intrinsicament lligada als mecanismes de la colònia on el senyor amo és el Déu que proveeïx i al que s´ha d´estar sempre agraït; el món de la colònia transcorre dintre de les seves parets invisibles, que per raons de supervivència ningú es planteja mai atravessar .

Per això a un mentre llegeix el llibre, li entren ganes d´ escapar d´aquella petita societat on, potser per aquest motiu, les misèries humanes són més notòries, i obrir de bat a bat les finestres perque els aires de llibertat s´endugin l´olor de colònia que no és altra que de naftalina i de ranci. Fugir, fugir, engegar-ho tot a la merda i anar-se´n ben lluny a començar una nova vida...

M´ha agradat força la novel·la, malgrat que al principi costa una mica entrar-hi, a mesura però que els personatges van quedant definits i anem coneixent com són, com actuen i la relació que hi ha entre ells, la història ens absorveix fins a un final que un cop més ens fa veure com és la veritable naturalesa del ser humà. Li dono un 8.


2 comentaris:

podi ha dit...

Sembla que al llarg de la història mai no ha estat fàcil romandre a la base de la piràmide laboral...

Crec que això tracta d'un passat relativament recent. Si no fem memòria d'aquests fets, al col·lectiu només li queda la prosperitat del sector tèxtil i del territori on es desenvolupà.

podi-.

Ombra ha dit...

A mi també m'ha agradat força. Haig de dir que ha estat com un retorn als estius de la meva infantesa al poble de la meva mare, un poble força petit que em recorda molt a aquesta claustrofòbica colònia en molts aspectes. Trobo que és molt visual, les descripcions que fa són molt acurades i realment et fa veure el lloc, la roba, els estris, etc... Quin debut literari!!