dilluns, 31 de gener de 2011

Símbols.

Amb la retirada ahir diumenge de l´ estàtua de la victòria, ubicada des de feia 71 anys a la base de l´obelisc situat a la Diagonal amb Passeig de Gràcia, es pot dir que a Barcelona ja no queda cap rastre del franquisme. Fer neteja sempre és una activitat saludable i regeneradora i més encara d´uns temps que van deixar una empremta tan cruel i nefasta al nostre poble i de la que encara en pateix les conseqüències; tanmateix no deixa de soprendre´m que s´hagi trigat més de trenta anys en retirar una estàtua que precisament no estava en un lloc amagat i poc transitat de la ciutat. Però tenint en compte que durant quaranta anys el règim repressor va empastifar la ciutat amb la seva pròpia simbologia, es pot justificar d´alguna manera la dilació, més tenint en compte de que havien altres símbols la retirada dels quals era més prioritària, per ser més agressius a la vista, que una senyora ben plantada aixecant el braç dret amb un ram de flors a la mà, francament (i perdó per utilitzar aquest adverbi que l´ocasió fa portar a òbvies associacions). A més segons paraules del senyor alcalde, sense hereu però amb pubilla (Montserrat Tura), hi ha coses que "necessiten el seu procés", i és clar que sí!, senyor alcalde. També, i això no ho va dir però la gent no és tonta, s´apropen les eleccions municipals i en vista de que l´assumpte pinta una mica gris pel partit governant, convé fer actes com aquest que, carregats de simbologia i de ressò mediàtic, fagin esvair qualsevol record que els barcelonins puguin tenir d´altres monumentals cagades com, per exemple, la consulta ciutadana per a la reforma de la Diagonal.
He de confessar, i aquí es fa palesa un cop més la meva també monumental ignorància, que desconeixia que l´estàtua en qüestió fos un símbol franquista, (i m´atreviria a dir que no em quedaria sol en aquesta confessió).De totes maneres, el problema per a Barcelona i Catalunya no són els símbols franquistes que encara puguin haver-hi escampats arreu en forma d´estàtues de marbre o de bronze, sinó d´aquells que ho són de carn i ossos i que més enllà de l´Ebre, pul·lulen amb salut de ferro per l´escena política, judicial, mediàtica i eclesiàstica, i que tant perjudicials i corrosius són pels interessos del nostre país . Per a aquestes estàtues encara no hem aconseguit trobar cap grua prou potent per treure-les del mig, després de més de trenta anys de "democràcia" i amb tot el que ha avançat la tecnologia. Sembla mentida, tu.

1 comentari:

podi ha dit...

Com a símbols públics, potser aquest sigui l'últim, però encara es veuen moltes plaquetes de "vivienda de protección oficial" amb el seu jou característic.
No sé si s'hi haurien de treure o no.

podi-.