dimecres, 1 d’octubre del 2008
Los hombres que no amaban a las mujeres - Stieg Larsson
dimarts, 23 de setembre del 2008
Lost. Season 4.

dissabte, 20 de setembre del 2008
Conferència de Víctor Alexandre.

De tot el que es va tractar (i va ser molt) destacaria la reflexió que ens va fer en Víctor davant la situació que viu Euskal Herria, (nació amb la cual Catalunya comparteix reivindicacions comunes), davant el referèndum (consulta més aviat al ser aquesta no vinculant) que el seu lehendakari vol engegar perque els ciutadans/nes que conformen el poble basc expressin el seu parer davant l´espinós (per Espanya) tema de l´autodeterminació. No cal ser catedràtic en història contemporànea per intuïr que això, a Espanya (o sigui l´amo) no l´hi a fet gens de gràcia, i valent-se de tota la seva maquinària legislativa, que ella mateixa ha creat conforme als seus interessos, s´ha negat en rotund que això tingui lloc. Diuen que s´ha de complir la llei, que això es antiincostitucional i coses per l´estil, però una llei o una constitució no ténen perque ser necessariament justes, només cal fer una ullada a les lleis franquistes per adonar-nos de l´error de confondre llei i justícia. És si més no curiós que un estat que s´autovanagloria de ser de dret, democràtic, garant de les llibertats i mil floretes més, es negui a que un poble parli de la manera més democràtica que es pot parlar: a través de les urnes. Algú s´imagina el ressó internacional que tindrien les imatges de la policia carregant contra la gent que pacíficament va a votar un diumenge al matí en un país que es defineix com plenament democràtic? Espanya el que té és sencillament por, del resultat de la consulta i de retruc adonar-se´n que és una nacionalitat débil (un tigre de paper com deia l´escriptor). Acceptar les veritats d´un mateix no sempre és agradable...
Malgrat que durant el periode "democràtic" no s´avançat gaire en alguns aspectes, degut en gran part a la manca d´autoestima, autoodi tan característics del nostre poble (no hem de fer enfadar l´amo!!!), en Víctor es mostra optimista, per l´engrescament dels més joves amb el fet nacional, a més de les moltíssimes plataformes que existeixen defensant d´una manera o altre la causa catalana, tot això i moltes més coses fan que el llarg camí per aconseguir un dret fonamental, tingui un just final en un futur no gaire llunyà. Menstrestant espero que podem continuar gaudint dels seus llibres i conferències per poder fer aquesta espera més soportable. Us deixo el link del blog d´aquest escriptor.
http://www.victoralexandre.cat/
dilluns, 8 de setembre del 2008
Un mago de la animación llamado Miyazaki.

Totoro, Totoro,Totoro, Totoro Who leaves the seeds for you to find?Follow them and you will see a treasure thereThen plant the seeds and help them growIt may seem like a dreamBut things are not what they seemNow begins a new adventure for youAnd you'll be withTotoro, TotoroTotoro, TotoroLiving in the forest trees for such a very, very long timeThere you'll be withTotoro, TotoroTotoro, TotoroYou only see him when you're very youngA magical adventure for youIt's magic for youRain tumbles down, the bus is lateSuddenly a furry wet giant is by your sideDon't be afraid, just open wideYour umbrella for himWatch him play in the rainNow begins a new adventure for youAnd you'll be withTotoro, TotoroTotoro, TotoroAnd on a moonlit night he plays a magic flute in the skyThere you'll be withTotoro, TotoroTotoro, TotoroYou only see him when you're very youngA magical adventure for youIt's magic for you

Voy a cerrar este monográfico (si se le puede llamar así) a Miyazaki con una auténtica perla de los mares caribeños: Kurenai no Buta, título original japonés que gracias a la inestimable ayuda de los fascículos de Planetadeagostini, se podría traducir al castellano (del que hablan en Roma) como "Porco Rosso". La historia de un aviador que debido a un maleficio es convertido en cerdo sirve de apoyo para que el director de rienda suelta a una de sus grandes pasiones: el mundo de la aviación. Tal vez sea por ello que esta es una de sus películas más inspiradas que se aleja notablemente de sus producciones anteriores dirgidas a un público más infantil...Me consta que es la película preferida de mi vecina sand runs out (por cierto esta semana te toca fregar la escalera) y si ella lo dice será por algo ya que es toda una experta en la materia. Desde aquí la animo para que comente en su página alguna de estas películas que tanto la apasionan..En fin, no os perdáis ninguna de las películas de este director ya que son un auténtico espectáculo que cuando uno acaba de verlo no puede decir otra cosa que LA PUTA!! ;)
divendres, 8 d’agost del 2008
Stelvio Cipriani: Un músico a redescubrir.

dijous, 7 d’agost del 2008
Calor a l´agost?
El que és curiós és el comportament de Nina (ja us la vaig presentar el primer dia), cuan té fred busca l´escalfor de l´astre rei o del seu cabàs, i ara que té calor busca la fredor de les rajoles tot ubicant-se estratégicament als llocs del pis on les corrents d´aire són més intenses. I aquest raonament l´hi a sortit d´ella mateixa, sense indicatiu previ. Instint animal pur i dur.Potser arrel d´aquest fet començaré a preguntar-me que hi ha de cert en això que diuen de que la espècie a la cual pertanyo és la més inteligent del planeta terra.
dimecres, 6 d’agost del 2008
Bruno Nicolai. Un músico (injustamente) poco valorado.
dimarts, 22 de juliol del 2008
Som-hi
Óndia! sense menjar-ho ni beure-ho ja he fet un bon trocet de benvinguda i per comprovar que això funciona enganxaré una foto de la meva gossa Nina, així de passada la coneixeu, ja que de ben segur l´esmentaré en més d´una ocassió en aquest meu viatge que avui comença.
