diumenge, 29 de gener de 2012

L´herència grega.

La paraula crisi és potser la que ha estat més repetida en aquests darrers mesos (i ho seguirà sent en els propers) i no precisament perquè al fer-ho n´obtinguem una agradable sensació.Sembla que no ens en podem desfer del tot d´aquesta combinació de cinc lletres cada cop ens són més feixugues d´arrossegar i que han envaït com una pesta en major o menor grau les economies de tots els països, arribant a fer canviar, en alguns d´ells, models de benestar social que fins ara semblaven ben fonamentats i inqüestionables. El país hel·lènic és potser el que ha rebut més les conseqüències d´aquest estrall que l´està empenyent de forma inevitable cap al precipici. Trista situació la d´aquest país que res té a veure amb la que varen viure fa tres mil anys quan eren la superpotència (en termes actuals) que exercí una enorme influència en tots els àmbits i de la que avui dia encara és ben viva en força paraules del nostre lèxic, sobretot pel que fa a la terminologia mèdica i científica.
I aquí és on vull anar a parar, ja que és certament nombrosa la quantitat de paraules que diàriament fem servir com si res sense adonar-nos (tampoc no és necessari, francament) que el seu origen, la seva arrel etimològica, en diríem, prové d´aquest petit país del mediterrani, tan gran en altres temps.

Mencionaré, a tall d´exemple, uns quants mots que trobo rellevants i que m´han ajudat a entendre el perquè d´un determinat significant per a un significat i a través dels quals he plantejat, potser equivocadament, altres possibles semblances amb altres mots.


Eutanàsia: eu, es un prefix que vol dir bo, avantatjós; thánatos, mort (d´aquí també tanatori). Per tant l´eutanàsia, és una mort bona, sense patiment, la que tots voldríem arribat el moment.

Evangeli: ev seria l´evolució de eu; ángelos, vol dir missatge. I si tenim un ángelos, un missatge, haurem de tenir algú que el porti, ja que en aquella època no havien blackberrys (millor anomenar-les blackburris) com ara, i aquests eren els àngels (el sexe dels quals és tan difícil de trobar com els tres peus del gat).

Cacofonia: kakós, dolent (bé d´aquí la nostra caca, o el caco castellà?); phoné, veu. Per tant, so desagradable, especialment el que resulta de la combinació d´uns sons determinats en un mot (setze jutges d´un jutjat...).


Pediatre: Paidós, infant; Iatrós, metge. Està clar, no?. Parlant de metges, sense retallades, tenim el geriatre, el metge de persones grans (gèron); i al que a més d´un convindria fer una visita, el psiquiatre.


Cirurgia: Kheirós, mà (tenim quiromància; potser també el nom de la clínica Quiron ve d´aquí??); érgon, treball. Treball fet amb les mans, és a dir, operar fent servir les mans. I allà on és fa aquest treball no és al quiròfan (composta de kheirós,  i  faineín, mostrar), ja que soprenentment la paraula no està recollida en el diccionari normatiu del IEC, sinó a la sala d´operacions (algú fa servir aquest terme?).


Àtom: a, prefix negatiu; tomé, tall. Sense tall, sense divisió, indivisible (l`àtom ara ja el podem dividir). Amb la paraula tomé  també podem salvar una vida fent una traqueotomia (tall a la tràquea). I continuant amb la paraula tomé, direm que la fem servir per referir-nos als toms d´una enciclopèdia, que són com talls que veiem arrenglerats al moble del menjador i que tant bé combinen amb el color d´aquest. I vés per on que enciclopèdia també és una paraula grega. en; ciclos, cercle; paideía, instrucció, educació. O sigui: conjunt (cercle) de totes les ciències (instruccions).

La llista és, no cal dir-ho, molt més llarga i si donem un tomb pel diccionari sense cap propòsit especial, ens podem trobar amb moltes més sorpreses apassionants i amb una munió de prefixos i sufixos que serveixen per construir moltes més paraules, algunes d´elles de "trivial" com per exemple la que ens proporciona el prefix ictio- del grec ikhthýs, peix, que ens permet crear la ictiologia, la part de la zoologia (zoôn, animal) que estudia els peixos (i jo d´això n´estic força peix).

I per acabar-ho d´adobar fins i tot la paraula crisi, que actualment fa tant mal als grecs (i als qui no ho som), també és originària d´aquelles terres. Ve del verb krinein que significa separar, jutjar, decidir.
Per tant, amb això queda demostrat que la culpa de la crisi la tenen els grecs.

1 comentari:

podi -. ha dit...

La mateixa paraula "etimologia" prové del grec: étymos i logia. Étymos vol dir veritable i logia estudi.

No... si tant de dir-nos que som llengues llatines i en el fons el que parlem és un "grec avançat".

PODI-.