Caspar David Friedrich

Per donar la primera encesa de l´any a les llums d´aquest pati que tinc una mica deixat de la mà de (ciber)Déu, m´agradaria mostrar-vos tres obres d´aquest pintor alemany que potser ja coneixeu, i si és així, sabreu que va ser un dels principals exponents de la pintura romàntica alemanya.
Pels qui com jo fa dos setmanes, en desconeixen la seva existència, afegiré que la seva especialitat varen ser els paisatges tant marins com alpins, creant ambients solitaris, plens d´una malenconia i tristesa que es veia reforçada per la utilització de la llum crepuscular (i per a més dades aneu a ca la Wiki).
Són aquests trets els què, després de descobrir-lo, han fet atraure la meva mirada cap a una obra que en conjunt recrea, amb un realisme gairebé fotogràfic, uns ambients que evoquen calma i serenitat i en els quals no m´importaria perdre´m una temporada.

Bona descoberta després de gairebé 170 anys de la mort del pintor i de saber que és un dels artistes més importants de la història d´Alemanya.
Troballes com aquesta em fan plantejar sempre la mateixa pregunta: Quantes de les infinites coses que encara ignoro (i més encara que ignoro que ignoro) m´estan esperant amagades en algun lloc del temps per a què, amb l´ajut de la curiositat, els hi pugui treure el vel que les cobreix? No són les "coses" les que potser et busquen a tu? Ay! em sembla que aquesta última pregunta vessa una mica de pretensió pels costats...la de coses que ens fa dir la ignorància!...