divendres, 15 d’octubre de 2010

Ja tenim la solució!

Els dies laborables, mentre esmorzo, acostumo a veure les notícies del canal 3 24. Acte, que per començar el dia, és certament una mica temerari i masoquista en vista de com està últimament el pati (inclòs el de llums). Qualsevol dia d´aquests, el café amb llet i les torrades entraran en "singular batalla" i deixaré el resultat a mig digerir en algun dels vagons de la Línea 4 direcció Trinitat Nova (correspondència amb línea 11). Avui divendres, la causa del meu desassossec matinal ha estat deguda després d´escoltar les insòlites declaracions d´un paio anomenat Gerardo Díaz Ferrán, president de la Confederación Española de Organizaciones Empresariales, Ceoe, també coneguda com "la patronal". En les seves estones lliures, es veu que també fa de president del Grupo Marsans, grup format per un seguit d´empreses dedicades al sector del turisme i que, ves per on, des del mes d´abril d´enguany es troba sota concurs d´acreedors. Trobarem a faltar aquell anunci en que sortia el simpaticot Ramontxu (presentador del mític Grand Prix, entre d´altres programes de divulgació científica) dient amb aquell català tan xava i alhora tan nostrat allò de "viaxes Marsans da tota confiansa". Confiança i fé que hauran de tenir els treballadors de les moltes oficines de Viajes Marsans escampades per la ciutat, per arribar a cobrar algun dia el que els hi pertany.
Doncs bé aquest individu, que pels càrrecs que ostenta deu ser un mileurista (diari), ha deixat anar aquesta perleta:
"Para salir de la crisis hay que trabajar más y cobrar menos".

És a dir, just el contrari del que fan els bacallans com ell que és cobrar cada cop més i treballar menys a costa d´estafar a les persones que tenen al seu càrrec.
Jo he intentat, apart de procurar que la combinació del café amb llet i les torradetes estigués ben tranquileta al meu estómac, traduir en xifres aquesta frase, la qual a hores d´ara, ja roman dins la selecta esfera de les grans teories econòmiques mundials que han contribuït a salvar el món del col·lapse.

O sigui, senyor Gerardo Díaz Ferrán, que per sortir de la crisi, el senyor Y o la senyora X que treballen 40 hores setmanals cobrant un sou brut de 1000 euros al mes i pagant un lloguer de 750, ara han de treballar, possem 60 hores setmanals cobrant 600 euros i continuar pagant 750 euros de lloguer. No sé, no sé, senyor Gerardo Díaz Ferrán president de la patronal Ceoe, vosté em perdonarà, però jo no ho acabo de veure clar del tot, això. I no malpensi, que vosté no té cap culpa de que jo no entengui el sentit intrínsec de les seves paraules, ha de tenir en compte que jo sóc un simple i vulgar treballador que no té el cervell adaptat per arribar a entendre segons quins assumptes de caire macroeconòmic, ni tindrà mai la categoria intel·lectual amb que Déu ha beneït la seva soberana persona. De la mateixa manera que vosté tampoc sabrà mai el que és viure amb 600 euros al mes, pagant 750 de lloguer i treballant 60 hores per sortir d´una crisi que vosté, entre molts d´altres, han creat i que nosaltres, els vulgars treballadors, estem pagant. Perquè si algun dia ho arribés a saber, senyor Gerardo Díaz Ferrán, potser s´adonaria que el que ha dit és una gran bestiesa.
Cada cop estic més convençut que hauré de veure el Pocoyó mentre esmorzo en comptes del 3 24, tindrà de ben segur un efecte més positiu per a les meves digestions i per a la meva salut mental. La ignorància d´alguns fets/notícies/estirabots sempre ha contribuït, en gran mesura, a augmentar el meu grau de felicitat.


2 comentaris:

podi ha dit...

Treballar més i cobrar menys... Però en quin món viuen??

Es deuen pensar que això de treballar més i cobrar menys respon al fet que hi ha un suposat "consumidor extern" que comprarà el producte de la nostra feina.

Si cobro menys, consumeixo menys i si consumeixo menys, la persona que em pagarà acabarà venent menys i, per tant, guanyan menys; tret, com dic, que el producte de la nostra feina el compri algú altre i nosaltres tan sols siguem esclaus d'en Nostramu, el nostre estimat patró.

On és l'esperit de Henry Ford, que augmentà el salari mínim dels seus treballadors a 5 dólars per 8 hores (gener de 1914)? Això va fer que la productivitat augmentés i que els seus treballadors es convertissin en compradors dels seus cotxes (recuperant així part d'aquests 5 dólars/8h).

És clar, que Henry Ford va arribar en aquest èxit empresarial després que diversos projectes fessin figa, així que Díaz Ferraz potser està en la mateixa línia, malgrat les seves declaracions en un sentit totalment contràries a les de H. Ford.

Ah,... perdó, perdó, que allò era una altra època. Ara és l'època en que els empresaris només volen guanys i culpar al govern del baix consum...

podi-.

Fran ha dit...

Em fa l'efecte que aquest senyor no es deu diferenciar gaire d'aquells que convidaven a la gent a posar-se en filera índia i apa! a portar pedretes a les piràmides.

A fi de comptes, l'ADN humà no ha tingut temps d'evolucionar els darrers 4000 anys.