divendres, 16 de novembre de 2012

Un paràgraf.

Per si no ho sabeu, aquest any es commemora el centenari del naixement de tres grans escriptors en llengua catalana: Pere Calders, Joan Sales i Avel·lí Artís Gener més conegut com Tísner. Sense haver-m´ho proposat, ben bé per pura casualitat i per aquelles coses misterioses del destí, aquest any, l´acabaré havent llegit alguna cosa de tots tres (mai abans n´havia llegit res). D´en Pere Calders, "Tots els contes" (un volum, a bon preu, que aplega un total d´onze llibres!); de Tísner, "Paraules D´Opòtom el Vell" (que serà distribuït per "La Vanguardia" en edició facsímil el proper més de desembre i del que espero aconseguir-ne un exemplar), i finalment "Incerta Glòria", la gran novel·la de Joan Sales que ara ha estat reeditada per El Club dels Novel·listes segell que va fundar ell mateix amb Xavier Benguerel l´any 1948 (segons informació de la contracoberta del llibre). Em trobo immers ara en la lectura d´aquest darrer, una lectura que si no avança a un ritme "normal" és perquè a voltes ensopego amb paràgrafs de gran profunditat que, per l´efecte agradable que en l´esperit produeixen, m´obliguen a passar-hi més d´una vegada, com aquest:

"Tot seria tan bonic si fos ben senzill. Però ja ho han pensat altres abans que jo i ho pensaran tants després.. Tot tan bonic si fos senzill...Hauríem de començar per ser senzills nosaltres;hauríem de començar per ser massissos com les estàtues, sense tota aquesta repugnant complicació que traginem per dintre sense saber-ho"

Què us sembla?