dissabte, 19 de maig de 2012

El Club dels optimistes incorregibles.

Sovint ens passa que no sabem si som nosaltres els que hem trobat un llibre o és el llibre que ens ha trobat a nosaltres. Sigui com sigui, el fet és que els camins de recerca mútua arriben un moment que coincideixen i quan es produeix la trobada, ens passem uns dies agafats de la seva mà i envoltats per les històries que en ell s´expliquen.
El meu encontre amb aquest llibre va ser una mica curiós. No és que sigui una gran notícia, però és sabut aquest llibre va ser el regal que l´ex-president Montilla va fer als seus consellers en el comiat de l´últim (i fallit) govern tripartit. Aquest fet, en si mateix una mica intrascendent, va fer captar la meva curiositat envers aquest títol. Per què aquest llibre va ser l´escollit i no un altre? Què tenia d´especial, per ser regalat en un comiat? La cosa va quedar aquí, i el títol va quedar anotat en l´extensa llista de llibres pendents per llegir fruit de recomanacions i auto-obligacions (la qual mai deixa d´augmentar), a l´espera de la seva oportunitat. Aquesta va arribar fa un parell de setmanes, gràcies a la seva edició en butxaca.
Bé doncs, què hi trobem en aquest llibre? Per començar una atractiva foto a la coberta carregada de flaires de llibertat i de "bon rotllo" que ja ens trasllada a una època que la memòria ha fet potser més especial del què realment va ser: París, a principis dels anys 60.
El protagonista principal és en Michel, un jove francès de 12 anys,el mitjà de tres germans, lector compulsiu, aficionat a la fotografia, boig pel rock´n roll, un desastre en matemàtiques i jugador brillant de futbolí, fet que el porta al bar Balto, on hi trobarà els membres de "El Club" format per una amalgama de refugiats dels països de l´Est, on les dictadures comunistes en plena efervescència fan estralls entre la població.
En el llibre hi trobem el conjunt d´històries d´aquestes persones que han aconseguit salvar la pell, les seves vicissituts, les quals totes elles tenen com a denominador comú l´infern que suposa viure sota un règim totalitari i paranoic. Les seves històries estan entreteixides amb la història d´en Michel, el fil conductor del llibre, que també és víctima d´una situació familiar tenyida en gran mesura per les diferències de classe, per la guerra d´independència d´Algèria, per uns familiars pied-noirs, on no hi queden exempts els problemes típics d´un jove adolescent que en el seu cas estan ben amanits per les circumstàncies especials que li toca viure, i on la seva particular relació viscuda amb els membres del club hi aporta una gran influència en la seva gran assignatura de la vida.
Estem davant un d´aquells llibres carregat d´històries interessants, d´experiències que ens apropen a la realitat dels temps de la guerra freda, els quals contrasten amb els ja mítics aires de llibertat d´aquell París dels 60, que ens fa gaudir de bons moments durant la lectura i sobretot, ens permet dir allò tan prosaic de que "ens enganxa" durant les seves gairebé sis-centes pàgines, les quals voldríem que no s´acabessin mai. Totalment recomanable.

3 comentaris:

podi -. ha dit...

"Allora"... Has arribat a cap conclusió sobre perquè va ser escollit com a regal per l'Honorable President José Montilla?
A voltes, els regals no són ni tan sols escollits pels "regaladors" i no pretenen tenir una trascedència especial. Potser sí que el va llegir i li va agradar i per això el va regalar...

podi-.

Ricard Tortosa ha dit...

Come stai, buon uomo! :)
Doncs sí que m´ho he preguntat, sí.
Potser el regal (fet pel regalador o no) va ser escollit només pel títol, volent establir un paral·lelisme entre el Club del llibre i el "club" format consellers i conselleres de l´anterior govern, sempre optimistes malgrat la derrota electoral..Podria ser també que el llibre fos escollit perquè està ambientat en una època en què els "protagonistes" del govern tenien més o menys la mateixa edat que el protagonista principal del llibre, en Michel. No sé.. sigui quin sigui el motiu, aquest regal als consellers ha servit perquè el llibre em cridés l´atenció i l´hagi pogut gaudir durant la seva lectura, cosa que no m´acostuma a passar sovint.
Te l´aconsello.
Ciao!

podi -. ha dit...

T'ha trobat el llibre, l'has trobat tu...?
En algunes ocasions, els llamps van de terra cap al núvol. Bé; és una mica complex perquè en realitat ni tot és A ni tot és B sinó que tot és una barreja de tot plegat.

podi-.