Qüestions reials

En Pau no té gens de son. Avui, però se´n va a dormir més aviat del que acostuma i sense que els pares li ho hagin de repetir una i altra vegada. S´ha posat tot sol el pijama;  s´ha rentat les dents; ha fet l´últim pipí del dia; ha donat el "bona nit" amb dos petons inclosos al pare i a la mare; s´ha anat cap a la seva habitació; ha agafat l´ós de peluix que estava tirat per terra i s´ha ficat amb ell dins el llit. No es mou, i amb els ulls com dues taronges visualitza mentalment l´ubicació de la dotzena de galetes Maria, el got de vi dolç i la palangana plena d´aigua que ell, amb l´ajut dels pares, ha deixat al balcó. Són un petit mos per rebre l´esperada visita del Rei Baltasar acompanyat del seu camell volador després d´un llarguíssim viatge. En aquesta nit màgica, encara que també esgotadora per Ses Majestats, serà quan el seu Rei donarà el veredicte final, en forma d´una quantitat variable de joguines i de carbó. La proporció d´unes i de l´ altre serà  l´obtinguda a partir de  l´avaluació que el rei ha fet després de tot un any de minuciosa observació de tots i cadascun dels moviments d´en Pau , duta a terme des del seu màgic castell situat en algun lloc indeterminat del vast i remot orient. Ell creu que en general ha estat un bon minyó, encara que a vegades (ho ha de reconèixer) no ha hagi fet cas del que tant el pare com la mare li manaven i els hagi fet enfadar. Tanmateix espera que tot allò que ha fet de bó pesi més que aquests esporàdics moments de rebel·lia infantil que més valdria passar per alt. El Rei ho ha de comprendre. I segur que ho comprendrà.

Obeint les indicacions que li han donat els seus pares,  aquesta nit no s´ha de moure del llit de cap de les maneres encara que senti soroll, ja que si ho fa en Baltasar marxarà sense deixar-li res. Malgrat el risc que el no compliment d´aquesta advertència comportaria, pensa sincerament que això no pot ser possible.¡Si tot just fa unes hores ha vist el Rei Baltasar en persona junt amb el Melcior i en Gaspar repartint caramels dalt d´unes carrosses plenes de regals!. ¡Inclús ha vist com el saludava  amb la mà i el mirava tot rient! ¿Com pot ser possible que ara que li ve a donar els regals a casa, se´n vagi a corre-cuita si ell el veu col·locant els regals sota de l´arbre de Nadal? Conclou que això pertany a aquell tipus de coses que els pares no acaben d´entendre del tot i que per tant, tampoc li poden acabar d´aclarir.

Amb l´afany de trobar respostes per ell mateix, en Pau pren la ràpida decisió de conèixer el Rei en persona. De fet, ara que hi pensa, té tantes coses que preguntar-li, tant que demanar-li, tants misteris que resoldre,  tant agraïment que mostrar-li per la seva infinita generositat, que no es pot deixar perdre de cap de les maneres la fugaç oportunitat que se li presenta de trobar-se´l dins de casa. 

Tot submergit en aquests improvissats pensaments que la nit li va portant i que ara li provoquen un cert neguit i més insomni encara, sent de sobte soroll de caixes en algun lloc del pis. Això només pot voler dir que el Rei ja ha arribat. Amb el cor bategant amb força per l´anticipació que marca tan important aconteixement, obre la porta de la seva habitació i veu que al menjador hi ha la llum encesa. Camina cap a ella poc a poc pel llarg passadís que sembla no acabar mai i on a través del qual li va arribant, en cada pas que dóna,  la veu familiar d´en Baltasar.

I finalment arriba al menjador.
I les seves preguntes, dubtes i inquietuds queden resoltes.

I ell, sense adonar-se´n, es fa de cop una mica més gran.