Una de les primeres vegades.

Fa uns dies, arran d´un comentari (amb enllaç inclòs al YouTube) fet pel company "blogger" Podi  al post "Arriben dies de...", vaig retrocedir gairebé vint anys enrera cap als inicis dels meus gustos musicals i de retruc a la que va ser una de les moltes meves primeres vegades. Aquestes moltes primeres vegades que hom experimenta durant la fràgil etapa de l´adolescència i que pel fet de ser-ho i de tenir lloc precisament en aquest moment, sempre es guarden en el record com quelcom d´únic i d´especial. Aquestes moltes primeres vegades que, com acostuma a passar sovint, el pas del temps s´encarrega de polir i de donar una lluentor més intensa de la que originàriament varen tenir.

Concretament aquesta una de les primeres vegades, va ser a l´agost del 88 quan, amb part dels diners que m´havien donat pel meu aniversari a la butxaca i amb els meus setze anys nous de trinca, carregat de reaccions hormonals que em canviaven per dins i per fora, i ple d´il·lusions encara infantils, vaig entrar en una botiga de discos i per primera vegada vaig comprar un disc.Potser si hagués entrat en una perfumeria hagués comprat també la meva primera colònia que, tal i com dictava l´anunci de l´època, no podia ser altra que "Chispas". Vist ara, sembla que l´acte en si que no tingui res de particular: hom entra en una botiga qualsevol, compra, paga i se´n va per on ha entrat. Però per a mi llavors, entrar sol en una botiga (i a més de discos) i prendre la decisió de comprar allò que jo volia, que era només per a mi, va significar un dels primers i petits passos que tot adolescent dóna envers al llarg camí de la maduresa. Pot semblar exagerat, però jo ho veig així. Aquell dia per tant, amb aquest gest força prosaic, vaig sentir-me una mica més gran. Una mica més independent al poder escollir la música que a mi m´agradava i que diferia en molt a la que els meus pares escoltaven els diumenges i festes vàries al menjador de casa, convertint-la d´aquesta manera en la (forçada) banda sonora de la meva infantesa.

Aquest primer disc, ja ho haureu deduït pel dibuix que acompanya a aquestes paraules, va ser "Descanso Dominical" del grup ja desaparegut (com els seus integrants en el panorama musical encara que vagin fent de les seves en solitari) Mecano. En aquell llunyà agost del 88, hagués pogut escollir un altre disc d´un altre grup o cantant, però va ser aquest. El que tindria l´honor de ser el primer de tots els que després vindrien. Des de la perspectiva dels anys, i en vista de que aquest grup, encara que considerat important dins la història del pop espanyol, sempre ha estat classificat, tan pel seu estil com per les lletres de les seves cançons, una mica cursi, "pijo" i d´escàs fonament musical, de ben segur el meu particular gust dels setze hagués estat més ben considerat si per a la meva primera vegada  hagués escollit els consagrats Dire Straits, Bruce Springsteen o Pink Floyd (tots ells i molts d´altres van ser descoberts i seguits més tard). Tanmateix però, encara que jo mateix me´n faig creus dels rumbs tan eclèctics que han pres els meus gustos musicals al llarg dels anys, no he de renunciar ni m´he d´avergonyir ara de dir que a mi aleshores m´encantava la música dels Mecano; el grup i en particular la seva cantant quan encara el seu cos no havia esdevingut un magatzem de silicona i botox; que ells eren els autors de les cançons que jo posava als meus somnis d´adolescent i que no em cansava d´escoltar una vegada i altra totes les peces d´aquesta primera adquisició musical fins al punt de saber-me-les totes de memòria. Inclús aquelles tres (Laika; Hermano sol, Hermana Luna i Fábula) que només estaven incloses en l´incipient format CD i que alguns afortunats companys de classe ja tenien i ens gravaven als menys afortunats (tecnològicament parlant) en cintes TDK de crom. Si Demis Roussos o la Olga Guillot (recentment desapareguda) em van acompanyar durant la infantesa, les cançons de Mecano i més concretament les d´aquest disc em van acompanyar durant la meva adolescència coincidint amb els inoblidables, innocents, entranyables i esbojarrats anys a l´institut.

Després van venir més sants, aniversaris, Nadals, classes particulars i "feinetes" que em van permetre comprar el que ja s´havia convertit en la meva droga en forma de discos de vinil i més tard del ja estès CD. Però puc assegurar que cap d´ells va tenir el mateix significat, el mateix pes específic que va tenir aquest "Descanso Dominical" el qual, juntament amb l´època de la meva vida del que forma part, espero que m´acompanyi en el meu record Un año más i per molts més.