Arriben dies de...

Dies de...he d´anar pràcticament per obligació al sopar d´empresa i francament, no em ve gens ni mica de gust d´anar-hi amb els meus teòrics "companys",  a llocs plens a vessar d´altra gent teòrica com nosaltres, celebrant altres sopars d´empresa amb amics invisibles que riuen i criden dins d´una atmosfera asfixiant de falsa cordialitat, bon rotllo i hipocresia pels núvols.

Dies de...vinga va, compra´m una participació de loteria de Nadal de l´equip de futbol on juga el nen / pel viatge de fi de curs de la nena / del forn de la cantonada / del club de petanca del casal d´avis; només val 3 euros però en jugues 2.50. Si no toca, no els tiris! ja que també sortejem un televisor LED Philips amb blue-ray incorporat, si les tres últimes xifres coincideixen amb el sorteig de l´ ONCE del dia 2 de gener.

Dies de…no ens ha tocat la loteria, però mentre tinguem salut, no cal demanar res més.

Dies de…per Nadal anem a casa dels meus pares i per Sant Esteve anem a casa dels d´ella.

Dies de…sempre ens toca fer el Nadal i Sant Esteve a casa nostra, i a mi no em sap greu de fer-ho, que consti, però em faig gran i se´m fa cada cop més costa amunt fer front a tota la feinada que suposa preparar el menjar per a divuit persones. A més, tothom arriba quan la taula ja està parada i au! el primer que fan es asseure´s a la cadira  i començar a endrapar. A ningú se li passa pel cap de donar-me un cop de mà a la cuina o de preguntar-me si necessito ajut. Ja se sap, gent jove, feina fuig mandra no em deixis!. L´any que bé, si Déu vol, ho farem en un restaurant i fora feina, tú, que a mi també m´agrada que em serveixin.

Dies de…ningú a tastat el pollastre rostit, després de l´escudella tothom ja estava ben tip. Ara ens haurem de menjar les sobralles durant una setmana. Cada any ens passa el mateix. 

Dies de…per Nadal qui res no estrena res no val i cada ovella al seu corral però sobretot "vuelve a casa por Navidad".

Dies de…durant tot l´any he de fer “bondat” pel sucre excesiu a la sang, pel colesterol que me´l genero jo, pressió alta, transaminases elevades, peus plans,...però el metge em dóna permís per menjar com "els altres" i prendre´m una copeta de cava amb els torrons i pels dotze grans de raïm. Un dia és un dia i  un cop a l´any res fa mal. 

Dies de… degut a les incombinables combinacions que van tenir lloc durant dos dies dins del meu estómac de: patates fregides i braves; calamars a la romana; croquetes; dàtils amb bacó; gambes "al ajillo"; ametlles salades; tigres; olives negres, verdes amb os i sense, mortes, farcides d´anxova i de cogombret; escudella i carn d´olla; pollastre rostit amb panses i pinyons segons la recepta de la tieta Lourdes; torrons de xocolata amb cointreau,  d´avellanes, d´arròs inflat que sembla com si fos Crunch, de Conguitos que els agrada tant als nens però que també me´l “fotu” jo, d´Alacant que l´avi no en pot menjar perquè és massa dur i porta dentadura postissa, de Xixona que embafa una mica per tant d´oli però que està bonissim, de crema cremada que tant  agradava a la iaia, pobreta, que al cel sia voltada d´arcàngels; neules cobertes de xocolata i de les normals per fer girar el cava de la copa; tota clase fruits secs (incloent-hi la supercópula hipercalòrica d´avellana dins de figa seca però ben dolça); i a les set de la tarda, amb la taula encara parada, el tradicional pa amb tomàquet i pernil per tirar-ho tot avall; amb un bon sistema d´irrigació a base de cava i vi de tots els colors;.... he agafat una gastrointeritis de mil dimonis que estic evacuant a litres del meu ventre per la sortida d´emergència en forma de femta de consistència fluida. De manera que he de fer uns dies de dieta a base d´arròs bullit i pollastre a la planxa per tornar a estar a punt per a la nit de cap d´any.

Dies de…quan "ells" venen a casa nostra s´atipen de menjar i de beure a dojo, en canvi quan nosaltres anem a casa "d´ells" sembla que els hi sàpiga greu destapar ampolles de cava i obrir paquets de torrons...a més, el cava i els torrons que compren no valen res.

Dies de…jo per cap d´any m´estimo més quedar-me a casa amb la familia, precisament no m´agrada sortir aquesta nit (ni a la de Sant Joan).

Dies de…no sé que regalar per Reis a la meva mare / germà / germana / sogra / sogre / cunyat / cunyada / de fet, ja tenen de tot i quan necessiten alguna cosa ja s´ho compren ells. Em sembla que els donaré un val de regal (regalar diners és "molt fred") per bescanviar a qualsevol botiga i que es comprin el que els vingui de gust. Fora de fer cues i de mal de caps pensant què comprem i què deixem de comprar, què els pot fer il·lusió i què no. Mai els encertem el gust!

Dies de…Pau impossible, de Felicitat imposada i d´un Amor tan artificial com la neu que cau per la façana de El Corte Inglés.

Dies dels imperatius compra, gasta, menja i beu.

Dies de...compri ara i comenci a pagar el febrer.

Dies de...a partir de l´any que ve faré tot allò que sempre a finals de desembre dic que faré l´any que ve.

Dies de… tant de bo ja hagués passat tot i ja fos 8 de gener per fer “vida normal”.