¿Ens rebel·lem o ens rebelem?

He rebut l´imprès d´un dels partits que opten a governar el país a partir del proper vint-i-vuit d´octubre. No diré el seu nom perquè no em dóna la gana d´esmentar-los i fer-los propaganda. No s´ho mereixen.

Aquest partit ens insta a tots a que el proper diumenge ens rebel·lem a les urnes, bé perdò, ells ens demanen que ens rebelem a les urnes. En una cara del full hi trobem el candidat del partit a la presidència de la Generalitat subjectant una pancarta amb l´imperatiu "Rebélate" escrita en la lengua de todos. Darrera trobem un seguit dels molts motius pels quals, segons ells, nos hemos de rebelar. El primer de tots està escrit, o almenys aquesta és la seva intenció, en català. Transcric:

Ens rebelem per la convivència en front als que volem la independència.

Sí, ja sé que sobta la conjugació en primera persona del plural del verb "voler" a la frase, però és tal qual apareix a la seva propaganda, una errada sintàctica que fa que la frase en conjunt no tingui cap sentit, llevat que ells es vulguin rebel·lar contra ells mateixos per haver agafat el temut virus independentista. El sentit de la frase també seria discutible encara que el verb estigués en tercera persona del plural, ja que voler la independència d´un país no va en detriment de la convivència en el mateix, però en fi, això són qüestions polítiques que s´interpreten en concordància als gustos ideològics de cadascú.

Però centrats en el terreny gramatical, aquesta no és l´única errada, en trobem tres més, donant com a resultat l´esgarrifosa xifra de quatre (!) errades ortogràfiques en una frase de dotze paraules en la que és la targeta de presentació d´un partit que aspira a governar un país.

Així, ens trobem rebelem en comptes de rebel·lem, en front separat en comptes de enfront tot junt i la preposició a en comptes de de. Però com aquest és un partit que vol la llibertat perquè cadascú s´expressi en la llengua que vulgui, també es pren la llibertat de cometre errades en llegua castellana (per allò de la equitat) d´aquesta manera al final de tanta orgia rebel apareix aquest error (greu) de conjugació del verb estar.

Rebélate por la convivencia, la libertad y para que la política está a tu servicio.

Present d´indicatiu en comptes del present de subjuntiu. Impressionant.

La vergonya i el ridícul aliens arriben a nivells de patetisme difícils de digerir quan, sobreeixits d´incredulitat, ens rellegim un altre cop els motius de rebel·lia per si tot plegat ha estat un miratge, i no només constatem que no ho ha estat, sinó que quan arribem al tercer punt se´ns demana que ens hem de rebel·lar para una educación pública y de calidad.
Sigui com sigui, en castellà o en català, en suahili o urdú, amb errades o sense, el que està clar és que ens hem de rebel·lar i la millor manera que a mi se m´acudeix de fer-ho és no votar-los el proper diumenge vint-i-vuit. Jo tinc la sana aspiració a que el meu país sigui governat per altres bons ciutadans.