En aquesta fase molt llarga, fumadors i no fumadors convivien perfectament encara que no es respectessin els drets dels segons. Tothom assumia com a fet “normal” el que en un bar hi hagués aquella oloreta a fum de tabac mesclada amb la tan característica d´oli fregit; aspirar el fum del senyor del puro de la taula del costat mentre et menjaves un plat de macarrons i arribar a casa amb la roba impregnada de flaires alienes molt més pudentes que les pròpies. Segur que algú protestava, però no era escoltat. No hi havia cap llei que ho prohibís. S´havia d´acceptar la situació sí o sí. Quin remei!
FASE 2: EQUILIBRI.
En aquesta curta fase, es va arribar a un cert equilibri al habilitar espais on es respectava els drets dels fumadors a contaminar-se i els dels no fumadors a no ser contaminats pels primers. Qui volia fumar o no li importava l´olor a fum mentre menjava un plat de macarrons, anava a un bar de fumadors, en cas contrari, al de no fumadors. Així de senzill, així d´equilibrat, així de respectuós per ambdós col•lectius.
FASE 3: DESEQUILIBRI NO ACCEPTAT.
En aquesta fase, que tot just acaba de començar, s´ha trencat l´equilibri anterior tornant al de la fase 1, però amb la diferència de que ara són els drets dels fumadors els que no són respectats fet que, curiosament, es considera completament injust.La truita s´ha girat, però no bé del tot. Per fi, els plats de macarrons es poden assaborir sense fums excepte només d´aquell que emana del plat, ens entra pels narius i ens fa venir salivera mentre veiem a través dels vidres del restaurant el senyor del puro, que amb cara d´indignació i de fred, consumeix minuts de vida.
La cosa pinta malament, hi ha hagut baralles, discussions i les primeres insubordinacions d´aquells propietaris i consumidors que creuen que s´està vulnerant un dret fonamental. Es reclama justicia, tornar com a mínim a l´equilibri anterior. De moment s´han exhaurit les existències d´estufes per a terrasses i alguns propietaris ja reparteixen mantes als pobres clients fumadors que, a temperatures sota zero, es veuen desterrats al carrer víctimes d´aquesta llei tan poc “democràtica”.
FASE 4: FI DELS EQUILIBRISMES.
Aquesta fase encara no ha arribat, és tan sols una extrapolació que sembla llògica a partir de la tendència anterior: Prohibir i il·legalitzar la venda i el consum de tabac.
Seria una mesura dràstica que acabaria amb els actuals equilibrismes que l´estat duu a terme: Vol que els seus habitants consumeixin tabac i alhora ens adverteix severament que no ho fem. Es posaria fi d´aquesta manera a la actitud hipòcrita perpetrada per aquest al advertir-nos contundentment del perill de consumir un producte que ell mateix produeix i distribueix. Hi hauria coherència. Tanmateix això portaria associat una considerable reducció d´ingressos a les seves arques i això no interessa de cap de les maneres i menys encara en periodes en que no hi ha prou pinso per engreixar les vaques.
I mentre em menjo el plat de macarrons em pregunto com es pot menjar aquesta situació acceptada per tothom però totalment paradoxal.
I arribo a la conclusió que el que crec que és important és que cadascú pugui decidir on, quan i com prefereix menjar-se el plat de macarrons.
3 comentaris:
Alguna puntualització...:
1.La fase "1" era acceptada per desconeixent que pugués haver cap altra fase. Els macarrons SEMPRE havien tingut nicotina i no sabíem que la salsa bolognessa podia no tenir-ne.
2. Equilibri...? Tan sols quan el teu únic criteri per entrar a un lloc o no fer-ho era el fet que hi hagués fum o no. Moltes vegades, altres aspectes feien que entressis a un local d'aquells que permetien fumar i, aleshores, ho acceptaves perquè tu ho decidies així, però no t'agradava (entraves perquè feien uns macarrons boníssims, per exemple).
Equilibri per als cambrers...? Ells havien de patir igualment l'ambient fumeta vulguessin o no (un pot decidir no seguir treballant a un lloc però avui en dia...)
3. Per a mi, l'equilibri no acceptat que dius és el millor i el més lògic (els cotxes i les motos també contaminen i ningú trobaria lògic que una part del restaurant fos dedicada a pàrquin de vehicles de motor, per molt separada que estigués i per molt voluntari que fos dinar allà... "possi'm uns macarrons de 95 octans, sense plom, eh?"
4. L'Estat "administra" el tabac perquè no per obtenir-ne beneficis sinó per control·lar el seu tràfic (no me facis gaire cas...) En tot cas, caldria veure si la despesa mèdica degut al tabac per part de l'Estat és més gran o menor que els guanys.
A més a més, si el prohibissin treurien una font d'ingresos extra no només de l'estalvi sanitari sinó perquè l'Estat es faria amb el control dels... MACARRONS!!
podi-.
El que sí que està clar és que el tema del fum és capaç de generar debats tant o més saborosos que un plat de macarrons (que ja és dir), jejjee..
Gràcies pels teus comentaris, Podi, que sempre ajuden a posar més llum a aquest pati :)
Prohibir el tabac? Em penso que tornaríem a caure en el mateix error de la Llei Seca dels anys 20... Crearíem una nova màfia. Penso que seria un error prohibir el tabac.
Penso que qui fuma té dret a fumar, però té l'obligació de no compartir el fum amb els no fumadors. Com diria Asimov amb les seves lleis robòtiques, la primera llei es pot aplicar sempre que no entri en conflicte amb la segona. Com? Aquesta és la qüestió, però no es pot passar la patata calenta als altres.
Quant als cambrers, hi ha una persona al CEC que treballa a un conegut restaurant que ahir em digué "ja era hora!!!".
Publica un comentari a l'entrada